Resultats de la cerca

Es mostren 834 resultats

políedre

Els cinc políedres regulars i els diagrames de Schlegel associats

© Fototeca.cat

Matemàtiques
Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares.
Les interseccions de les cares constitueixen les arestes , i les interseccions de les arestes, els vèrtexs Un políedre és convex si qualsevol secció plana del políedre és un polígon convex Un políedre és còncau si no és convex Un políedre és simple si és topològicament equivalent a una esfera, és a dir, si no té forats Un políedre és regular si té les cares iguals i els angles iguals, essent les cares polígons regulars Des de la Grècia antiga hom sap que existeixen solament cinc políedres regulars el tetràedre regular , l’ hexàedre regular o cub, l’ octàedre regular…
Gran enciclopèdia catalana

sanefa

Els set tipus de sanefes

Matemàtiques
Figura plana en la qual tots els moviments rígids que pertanyen al seu grup de simetria deixen una recta invariant i totes les translacions que hi pertanyen són múltiples d’una translació donada no nul·la, que marca el ritme de repetició de la figura. Hi ha set formes de generar sanefes en el pla.
Gran enciclopèdia catalana

deltaedre

Els vuit deltaedres convexos

Matemàtiques
Políedre totes les cares del qual són triangles equilàters idèntics. Hi ha infinits deltaedres còncaus, però només n’hi ha vuit tipus de convexos.
Gran enciclopèdia catalana

políedre estelat

Els quatre políedres estelats regulars

Matemàtiques
Políedre que s’obté de col·locar piràmides sobre les cares d’un políedre convex o de prolongar-ne les cares.
Gran enciclopèdia catalana

arbre

Tots els arbres amb vuit vèrtexs com a màxim

© fototeca.cat

Matemàtiques
Graf connex i acíclic (sense circuits).
Un arbre té només un vèrtex, anomenat arrel sense predecessor en el sentit de les fletxes, mentre que tot altre vèrtex té, cada un, un únic predecessor Tots els vèrtexs tenen un nombre variable de successors, que ordinariàment hom suposa ordenats per exemple, d’esquerra a dreta i de vegades són anomenats branques En la representació habitual d’un arbre l’arrel se situa al capdamunt i els arcs se suposen recorreguts en sentit descendent Els arbres han passat d’ésser un cas particular de graf a rebre un tractament matemàtic específic Són particularment útils en la modelització de…
Gran enciclopèdia catalana

grup de simetria

Els disset grups de simetria del pla

© Fototeca.cat

Matemàtiques
Grup format per totes les isometries que deixen invariant una certa figura.
Gran enciclopèdia catalana

antiparal·lel | antiparal·lela

Els angles a i b són iguals

© fototeca.cat

Matemàtiques
Dit de les rectes no paral·leles que tallen dues rectes paral·leles formant un quadrilàter tal que dos angles oposats interns sumen dos de rectes.
Gran enciclopèdia catalana

graf

(1) Graf orientat: el camí ( a 1, a 2, a 4, a 5) és un circuit , els arcs a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2. i a 6 és un camí de v 1 a v 3. (2) graf no orientat: la cadena ( a 1, a 4, a 5) és un cicle , les arestes a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2, i a 6 és una aresta de v 1 a v 3.

© fototeca.cat

Matemàtiques
Ens constituït per un conjunt S d’elements i per un conjunt C de línies que uneixen els elements de S (tot palesant una correspondència de S en si mateix).
Cal distingir entre un graf orientat i un graf no orientat Un graf orientat és una quaterna S, C, o, e , on S és el conjunt d’elements o vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arcs, o és l' aplicació origen que assigna a cada arc el vèrtex del qual surt, i e és l' aplicació extrem que assigna a cada arc el vèrtex al qual arriba Un graf no orientat és una terna S, C, e , on S és el conjunt dels vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arestes , i e és l’aplicació que assigna a cada aresta una parella de S × S , formada pels vèrtexs que…
Gran enciclopèdia catalana

geodèsica

Geodèsica de l’esfera entre els punts A i B

© Fototeca.cat

Geologia
Matemàtiques
Entre dos punts d’una superfície, corba de longitud mínima que està continguda en la superfície; en el pla, les geodèsiques són segments rectilinis; en una esfera, són arcs de cercle màxim; en un cilindre, són hèlixs.
Gran enciclopèdia catalana

teorema de Desargues

V és el punt de concurrència de les rectes AA’, BB' i CC' i l és la línia que conté els punts de concurrència de AB i A'B', de BC i B'C' i de CA i C'A'

© fototeca.cat

Matemàtiques
Teorema segons el qual, donats dos triangles ABC i A’B’C’ tals que les rectes AA’, BB’ i CC’ són concurrents, els punts de concurrència de AB i A’B’, de BC i B’C’ i de CA i C’A’ són alineats.
Gran enciclopèdia catalana