Resultats de la cerca

Les seves equacions paramètriques són x = a θ - sinθ, y = a 1 - cosθ Hom pot ampliar aquesta definició considerant una trajectòria fixa en lloc d’una recta així, per exemple, l' epicicloide és la corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una altra circumferència i exteriorment a ella

Hom atribueix la solució d’aquesta equació a Diocles La cissoide és engendrada pels punts M que són a una distància de O igual a la distància AP entre els punts A d’una circumferència de radi a i els corresponents punts P de la tangent T i la circumferència per B

La superfície consta de dos fulls units pel vèrtex Es parla de con de revolució si la superfície cònica és engendrada per una recta que passa pel vèrtex i gira al voltant d’una altra recta que també hi passa, la qual és anomenada eix del con Les corbes obtingudes en tallar un con de revolució amb un pla que no passa pel vèrtex reben el nom de seccions còniques o, simplement, còniques Si el pla secant és parallel a una generatriu del con, la cònica rep el nom de paràbola en la resta de casos, el pla secant determina una ellipse o una hipèrbola, segons si el pla talla un full…

Cadascuna d’aquestes rectes és anomenada generatriu de la superfície els procediments habituals per a definir-les són donar les equacions d’una recta en l’espai amb un paràmetre variable, o bé donar tres corbes directrius i prendre com a generatrius les rectes que recolzen sobre aquestes tres corbes Hi ha dues classes de superfícies reglades si en tots els punts d’una mateixa generatriu la superfície té el mateix pla tangent, es tracta d’una superfície desenvolupable , i la superfície pot ésser construïda cargolant oportunament un o diversos trossos de paper però si en cada punt d’una…

Si aquesta corba és plana i situada en un pla que conté l’eix és anomenada meridiana de la superfície La circumferència descrita per cada punt de la meridiana és anomenada parallel Els meridians i els parallels d’una superfície esfèrica són circumferències Els meridians de la superfície terrestre són aproximadament ellipses

La mesura de l’angle sòlid feta en estereoradians s’obté calculant la superfície de l’esfera, de centre el vèrtex de l’angle sòlid i radi unitat, interceptada per l’angle sòlid

La seva equació és on r és el radi de la circumferència fixa, i a , el radi de la circumferència mòbil L’equació s’obté, doncs, de la de l'epicicloide fen a negativa Quan r= 3 a és una deltoide i quan r= 4 a és una astroide