Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
esdeveniment
Física
Matemàtiques
Cadascun dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.
Si Ω és el conjunt de tots els resultats possibles en l’experiència, cadascun dels esdeveniments correspon a un subconjunt de Ω
probabilitat
Matemàtiques
Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.
El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…
freqüència
Matemàtiques
En una sèrie de N repeticions d’una experiència en què hom estudia la realització o no realització d’un esdeveniment A, quocient entre el nombre d’esdeveniments en què A es realitza i el nombre total d’esdeveniments, N: f=n/N
.
El nombre f és la freqüència o freqüència relativa de l’esdeveniment A
atzar
Matemàtiques
Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible; un fenomen és atribuïble a l’atzar, o és fortuït o és aleatori, quan no és ni inevitable ni impossible.
Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’…
llei dels grans nombres
Matemàtiques
Teorema intuït per Jakob Bernoulli i P.S.Laplace i batejat així per S.D.Poisson, la demostració del qual, progressivament més i més rigorosa, començà amb P.L.Čebyšev i ha acabat amb E.F.E.Borel, Khinčin, A.N.Kolmogorov, Glivenko i Cantelli.
Una primera formulació de la llei dels grans nombres és la llei feble dels grans nombres , anomenada també teorema de Bernoulli, que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment Hom diu que una variable aleatòria X n convergeix en probabilitat vers una variable certa A quan la diferència | X n —A | tendeix a 0 en augmentar n , és a dir, quan ε essent tan petit com hom vulgui Una altra formulació de la llei dels grans nombres és l’anomenada…
estimador
Matemàtiques
Successió d’estadístics que convergeix segons un determinat criteri de convergència estocàstica devers un paràmetre, anomenat paràmetre de l’estimador
.
Un estimador puntual associa a la realització d’un esdeveniment un sol valor del paràmetre, mentre que un estimador per intervals hi associa un interval de confiança del paràmetre
esperança matemàtica
Matemàtiques
Valor mitjà que pot prendre una variable aleatòria X definida en un espai de probabilitat (Ω, Q, P).
És la integral definida E X = ∫ XdP de la funció X relativament a la probabilitat P En el cas discret si on X i són valors reals i I A i els indicadors d’una partició { A i ,,A n } de l’espai, l’esperança pren el valor L’ esperança condicionada d’una variable aleatòria X , donat un esdeveniment A , és la integral definida
decalatge
Matemàtiques
Retard d’un esdeveniment respecte a un d’anterior amb el qual és relacionat.