Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
abstrús | abstrusa
Matemàtiques
Dit de les propietats matemàtiques o dels raonaments que presenten una especial dificultat cognitiva.
combinatòria
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia la formació de subconjunts partint d’un conjunt donat, tenint en compte el nombre i l’ordenació dels seus elements.
Dins el camp de la combinatòria és d’especial interès l’estudi de les variacions variació, combinacions combinació i permutacions permutació
loxodromia
Matemàtiques
En una superfície de revolució, corba de la superfície que forma amb les generatrius un angle constant.
Tenen una especial importància les loxodromies d’una superfície esfèrica, perquè permeten d’aplicar aquest concepte a la superfície de la Terra
representació conforme
Matemàtiques
Representació corresponent a una aplicació conforme o transformació que conserva els angles i el seu sentit.
Les simetries respecte a plans, les inversions en esferes i les translacions en són exemples Les transformacions conformes són d’un interès especial en la teoria de funcions de variables complexa
Gregorio Ricci-Curbastro
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Investigà la física matemàtica i el càlcul diferencial i desenvolupà la teoria dels tensors, basada en els treballs de Riemann, que després foren continuats pel seu deixeble TLevi-Civita La seva obra matemàtica fou de gran utilitat en el desenvolupament formal de la relativitat especial
lema de Zorn
Matemàtiques
Lema establert pel matemàtic nord-americà d’origen alemany Max Zorn, segons el qual en tot conjunt ordenat inductiu (és a dir, on tot subconjunt totalment ordenat té una fita superior) existeix un element maximal.
Aquest lema o axioma és “equivalent lògicament” a l' axioma de Zermelo i al teorema de Zermelo i d’altres d’enunciats L’ús del lema de Zorn és molt freqüent, en especial per a demostrar teoremes d’existència com ara el referent a la base d’un espai vectorial
Alfred Clebsch
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Catedràtic de mecànica teòrica del politècnic de Karlsruhe 1858, es dedicà en especial a l’estudi de l’àlgebra i la geometria i donà treballs notables en el camp de la física matemàtica El 1867, fundà, amb Carl Neumann, la publicació Mathematische Annalen , que es convertí en la plataforma dels nous mètodes algebricogeomètrics
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable
NOṣir al-Dīn Tusī
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i filòsof persa.
Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV
atracció
Matemàtiques
Fenomen segons el qual uns ens determinats (punts, rectes, nombres, etc.) passen a tenir una funció especial en un procés o càlcul determinat.
Així, el centre de masses d’un cos s’anomena també centre d’atracció En la teoria de la iteració apareixen punts o conjunts de punts on convergeixen determinats resultats iteratius i per això s’anomenen atractors