Resultats de la cerca

Dins el camp de la combinatòria és d’especial interès l’estudi de les variacions variació, combinacions combinació i permutacions permutació

Tenen una especial importància les loxodromies d’una superfície esfèrica, perquè permeten d’aplicar aquest concepte a la superfície de la Terra

Les simetries respecte a plans, les inversions en esferes i les translacions en són exemples Les transformacions conformes són d’un interès especial en la teoria de funcions de variables complexa

Investigà la física matemàtica i el càlcul diferencial i desenvolupà la teoria dels tensors, basada en els treballs de Riemann, que després foren continuats pel seu deixeble TLevi-Civita La seva obra matemàtica fou de gran utilitat en el desenvolupament formal de la relativitat especial

Aquest lema o axioma és “equivalent lògicament” a l' axioma de Zermelo i al teorema de Zermelo i d’altres d’enunciats L’ús del lema de Zorn és molt freqüent, en especial per a demostrar teoremes d’existència com ara el referent a la base d’un espai vectorial

Catedràtic de mecànica teòrica del politècnic de Karlsruhe 1858, es dedicà en especial a l’estudi de l’àlgebra i la geometria i donà treballs notables en el camp de la física matemàtica El 1867, fundà, amb Carl Neumann, la publicació Mathematische Annalen , que es convertí en la plataforma dels nous mètodes algebricogeomètrics

Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable

Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV

Així, el centre de masses d’un cos s’anomena també centre d’atracció En la teoria de la iteració apareixen punts o conjunts de punts on convergeixen determinats resultats iteratius i per això s’anomenen atractors