Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
moment
Matemàtiques
Donada una variable aleatòria X, i f (x) essent la seva funció de densitat, valor mr donat per la fórmula
on a és un nombre real fixat i r és un nombre natural que determina l’ordre del moment.
Normalment hom escull com a valor de a el de l’esperança matemàtica de X , en el qual cas el moment de primer ordre és a dir r = 1 és nul i el de segon ordre és a dir, r = 2 coincideix amb la variància A partir dels moments, mitjançant l’anomenat mètode dels moments , hom pot estimar els paràmetres que caracteritzen una distribució de freqüències obtinguda a partir de l’observació d’una mostra
inferència filogenètica
Biologia
Matemàtiques
Conjunt de metodologies estadístiques que tenen com a finalitat estimar les relacions filogenètiques entre un grup d’organismes.
El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters
filtratge
Matemàtiques
Mètode numèric per a estimar el valor real d’una magnitud a partir del valor d’una mesura seva.
La diferència entre ambdós valors és anomenada soroll i, per hipòtesi, és una variable aleatòria Entre els mètodes de filtratge hom distingeix els lineals mínims quadrats, mitjanes mòbils i allisatge exponencial i els no lineals mètode de Fourier, de la transformació en z i de Kalman Té aplicació en la predicció i en la previsió
mostra
Matemàtiques
Porció finita d’una població que és utilitzada per a extrapolar conclusions sobre diverses característiques de la població total.
En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’…
estadístic
Matemàtiques
Valor que hom calcula mitjançant les dades d’una mostra i que serveix per a estimar un paràmetre de la població mare.
mètode de Montecarlo
Matemàtiques
Mètode estadístic pel qual, mitjançant un mostreig artificial (que en general utilitza successions de xifres aleatòries), hom arriba a estimar la probabilitat que un procés real tingui lloc.
L’ús d’un mostreig artificial o procés de simulació , que actualment és facilitat per la utilització d’ordinadors, evita el mètode analític de comptabilitzar totes les dades reals que concorren en el procés analitzat i que, a causa de llur quantia i aleatorietat, desborden les possibilitats de comptabilització El mètode de Montecarlo fou perfeccionat entre els anys 1950 i 1960, i té com a antecedent històric l’estimació feta per GBuffon, l’any 1773, de les xifres decimals del nombre pi π El mètode ha estat utilitzat amb èxit en física nuclear determinació de les dimensions crítiques d’un…
interval de confiança
Matemàtiques
Donat un paràmetre p a estimar, interval [p1, p2] tal que la probabilitat que el valor veritable de p hi pertanyi és igual a un valor prefixat 1-α.
Els valors p 1 i p 2 són els límits de confiança i 1-α és el nivell o grau de confiança de l’estimació L’estimació és tant més bona com més petit és l’interval de confiança i més gran el grau de confiança
estadística
Matemàtiques
Ciència, mètode, tècniques, operació d’anàlisi matemàtica, que permeten d’estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts.
Molt abans que les dades provinents d’observacions poguessin ésser estudiades rigorosament i científicament, els estats havien organitzat, amb més o menys cura, la recollecció pretesament exhaustiva de dades amb fins diversos, principalment per a les lleves militars i els imposts És ben conegut el cens ordenat pels romans l’any 0 hom coneix, també l’existència d’elaboració de censos fa uns 4 000 anys a la Xina, i la Bíblia n'esmenta diversos en el llibre dels Nombres L’estadística permet a l’administració de conèixer la situació de les persones i dels béns que hi ha sota llur jurisdicció…