Resultats de la cerca

Consisteix en una taula quadrada on hi ha uns claus o puntes equidistants els més usuals són de 4×4 = 16 o 5×5 = 25 puntes de manera que enganxant-hi unes gomes elàstiques hom pot reproduir figures en diferents posicions per tal d’estudiar-ne propietats geomètriques

És autor d’una memòria sobre geometria i d’altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona

Gauss els emprà en estudiar les possibles divisions del cercle, i arribà a la conclusió que hom pot construir amb regle i compàs tot polígon regular amb un nombre primer 2 2 n + 1 de costats

Aquests diagrames foren introduïts pel matemàtic i lògic anglès John Venn 1834-1923 Els conjunts són representats mitjançant cercles o corbes tancades qualssevol Cal no confondre un diagrama de Venn amb la regió del pla limitada pel diagrama És conegut també com a diagrama d’Euler-Venn

Els plans d’aquestes diferents funcions se solden dos a dos al llarg d’una línia, que generalment és el semieix 0, - ∞

Satisfà les següents propietats x,y =0, per a tot x∈E, aquesta segona expressió és la identitat de Jacobi , L’espai euclidià, ℝ 3 , dotat del producte vectorial, té estructura d’àlgebra de Lie Tot grup de Lie té associada una àlgebra de Lie aquestes són, doncs, emprades per a estudiar els grups de Lie

Fou el fundador de la demografia matemàtica i el definidor de les nocions de població estable i estacionària Juntament amb VVolterra, veié la possibilitat d’estudiar alhora la dinàmica de dues poblacions, procedint l’una com a depredador i l’altra com a presa Definí la taxa de creixement natural És autor, entre altres obres, d' Elements of Mathematical Biology 1924 i de Théorie analytique des associations biologiques 1934

Fou un dels membres més destacats de l’escola de matemàtics russos dedicats a l’estudi de la teoria de probabilitats Treballà especialment en la llei dels grans nombres, i analitzà els processos estocàstics, els quals considerà com una cadena de proves, que ha estat anomenada cadena de Markov Aplicà els seus coneixements matemàtics a la lingüística anàlisi de Markov per a estudiar la freqüència dels mots i de llurs encadenaments

Recentment s’ha incorporat a l’estimació de filogènies L’arbre filogenètic òptim és aquell que maximitza la probabilitat posterior d’obtenir la hipòtesi La probabilitat posterior és proporcional a la seva màxima probabilitat multiplicada per la probabilitat a priori de la hipòtesi, que consisteix a incorporar els coneixements previs a la realització de l’anàlisi Aquest mètode proporciona directament estimacions de les probabilitats de cada branca de l’arbre filogenètic i incorpora models sobre el procés d’evolució dels organismes a estudiar, tal com fa el mètode de màxima…