Resultats de la cerca

Deixeble de Galileu, des del 1629 fou catedràtic d’astronomia a Bolonya De la seva nombrosa obra es destaquen Geometria indivisibilium continuorum nova quadam ratione promota 1635 i Exercitationes geometricae sex 1647 on establí i perfeccionà la teoria dels indivisibles l’indivisible de Cavalieri equival a l’actual diferencial i exposà la seva gran descoberta, la connexió existent entre la diferenciació i la integració, així com la primera demostració rigorosa del teorema de Papus relatiu al volum d’un sòlid de revolució Resolgué diversos problemes plantejats per Kepler i…

D’ús freqüent en la investigació experimental psicològica i pedagògica, és basada en la teoria de les correlacions i té per objecte de manifestar el grau de variabilitat comuna existent en un cert camp de fenòmens cada una de les dimensions d’aquesta variabilitat és anomenada factor, i n'existeixen de diversos ordres entre ells cal diferenciar els comuns i els específics S'aplica, sobretot, en l’estudi de les diferències individuals i en la indagació de les aptituds i les qualitats de la personalitat L’iniciador fou Charles Spearman, el 1904, amb la teoria bifactorial, i un dels…

Director de la biblioteca d’Alexandria La part principal de la seva obra són els escrits sobre astronomia, matemàtiques i geografia Mesurà la circumferència terrestre amb un error d’uns 90 km respecte a les estimacions actuals, i també l’obliqüitat de l’eclíptica per mitjà de l’observació de la diferència existent entre les altures del Sol durant els solsticis d’estiu i d’hivern Estudià el problema de la duplicació del cub i inventà un sistema mecànic per tal d’obtenir, donats dos segments, llur mitjana proporcional Ideà l’anomenat garbell d’Eratòstenes , que proporciona el…

En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…

Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…