Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
funció explícita
Matemàtiques
Funció y=f(x) que permet obtenir el valor de y fent sobre x les operacions explicitades per f, per oposició a funció implícita
.
clotoide
Matemàtiques
Corba geomètrica de tipus espiral definida per la condició que el radi de curvatura varia de forma inversament proporcional a l’arc recorregut.
És definida per la seva funció intrínseca, però hom no pot obtenir-ne una expressió explícita
funció implícita
Matemàtiques
Donada una funció f:ℝ2→ℝ, funció f:ℝ→ℝque assigna a un x∈ℝ el valor (o valors) y que satisfà f(x,y)=0, cas que existeixi.
Si d’aquesta equació hom pot expressar explícitament y en funció de x la funció esdevé explícita Per exemple, donada la funció f x,y =4 x 2 + xy + y 6 , l’equació 4 x 2 + xy + y 6 =0 defineix una funció implícita f x
principi de bivalència
Lògica
Matemàtiques
Principi de la lògica de sentències o proposicions, de caire semàntic, que diu: «tota sentència és certa o falsa».
Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses
William Kingdon Clifford
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic i filòsof anglès.
A partir d’una generalització dels treballs sobre els quaternions de William Rowan Hamilton, el 1872 introduí un nou tipus de nombres complexos, els biquaternions, que aplicà fonamentalment a l’estudi de les geometries no euclidianes Estudià les estructures topològiques de l’espai i suggerí que la matèria és un tipus particular de curvatura de l’espai, amb la qual cosa prefigurava la teoria de la relativitat general d’Einstein, i explicità les dificultats que les geometries no euclidianes presenten a la teoria de les proposicions sintètiques ‘a priori' de Kant Com a filòsof, pertany en certa…
corba
Corbes cúbiques i quàrtiques
Matemàtiques
Lloc geomètric que és la trajectòria d’un punt que es mou amb un sol grau de llibertat.
Una corba sempre pot ser considerada com una infinitat simple de punts, i aquest és el plantejament adoptat pels matemàtics en l’estudi de les corbes contínues topologia En aquest sentit, una corba és el conjunt de punts de ℝ n que és homeomorf amb un interval a , b ⊂ ℝ Seguint Menger hom podria considerar les corbes al pla espai com a objectes de dimensió topològica 1 ja que tota circumferència superfície esfèrica de centre un punt de la corba la talla en un conjunt de punts de dimensió zero punts que són centres de circumferències superfícies esfèriques que no contenen altres punts del…
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E X E X r X E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i= 1, 2, 3, , r es compleix a T r x ₁, , x i + y i , , x r = T r x ₁, , x i , , x r + T r x ₁, , y i , , x r b T r x ₁, , λ x i , , x r = λ T r x ₁, , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E* , anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió n Un…