Resultats de la cerca

Féu recerques en matemàtiques càlcul infinitesimal i sobretot en mecànica estudià l’estàtica i l’equilibri de forces i els moments, i enuncià el teorema que duu el seu nom Publicà Nouvelle mécanique

Es destacà pels seus estudis sobre les fraccions decimals, l’estàtica del triangle de forces, l’equilibri dels cossos en un pla inclinat, la trigonometria, etc, que exposà en nombrosos tractats que publicà Traduí Diofant, i es declarà partidari d’introduir el sistema decimal en els sistemes de pesos i mesures

Les condicions inicials permeten, doncs, de determinar la solució particular del problema en ajustar les constants arbitràries de la solució general Per exemple, en el problema del moviment d’una massa puntual, un cop conegudes les forces que hi actuen, el moviment concret que realitza depèn només de la posició i la velocitat en un instant inicial, x t o i v t o , essent aquestes les condicions inicials del problema

Fou professor de matemàtiques a Rennes 1841 i Besançon 1846 i d’astronomia a la Universitat de París 1857 Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa És fill seu l’astrònom  Pierre Henri Puiseux

Deixeble de JBernoulli a la Universitat de Basilea, fou professor de física 1730 i de matemàtiques 1733 a l’Acadèmia de Ciències de Rússia a Peterburg Nomenat, per Frederic el Gran, director de la secció de matemàtiques de l’Acadèmia de Ciències de Berlín, Caterina II el nomenà director de l’Acadèmia de Peterburg 1766 Fou membre de la Royal Society 1746 i de l’Académie Française des Sciences 1755 Estudià les sèries algèbriques i demostrà que només poden ésser emprades quan són convergents Introduí la notació f x , el nombre π, el nombre e com a base de logaritmes, la i per a representar la…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…