Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
progressió geomètrica
Matemàtiques
Progressió en què cada terme,
a k
, és igual a l’anterior,
a k - 1
, multiplicat per una quantitat constant r
que és anomenada raó
de la progressió:
a k
=
a k - 1 r
.
Un terme qualsevol, a n , pot ésser calculat directament per la fórmula a n = a 1 r n - 1 El producte dels n primers termes, P n és donat per la fórmula Quan r =1, la suma dels n primers termes de la progressió, S n , és donada per la fórmula En el cas que la raó r sigui, en valor absolut, menor que la unitat, hom pot calcular la suma S de tots els termes de la progressió amb la fórmula
mitjana
Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la fórmula per al càlcul de la mitjana és…
perspectiva
Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
lemniscata
Contrucció geomètrica de lemniscata: ès el lloc geomètric dels punts M situats al mig d’un segment de longuitud constant, que uneixen dos punts, P i Q, que descriuen circumferències de radis a i de centres en el focus F1 i F2
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba algèbrica de quart grau que té una forma semblant a la d’un vuit.
És coneguda també com a lemniscata de Bernoulli , i pot ésser expressada per l’equació x 2 + y 2 2 = a 2 x 2 - y 2
postulat de continuïtat
Matemàtiques
Un dels postulats que establí David Hilbert en els Grundlangen der Geometrie (1899), on precisà l’axiomatització completa i rigorosa de la geometria euclidiana.
Alhora, imposa axiomàticament l’arquimedianitat i la completesa de la recta geomètrica
proporció contínua
Matemàtiques
Successió de proporcions en què els successius mitjans són iguals.
Els termes d’una progressió geomètrica, com 1, 2, 4, 8, 16,, formen una proporció contínua 1/2=2/4=4/8=8/16
Girolano Saccheri
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou el primer que analitzà i discutí el conegut cinquè postulat d’Euclides i proposà una geometria no euclidiana, que en prescindia Publicà Quaesita Geometrica 1693 i Logica demonstrativa 1697
transformació d’igualtat
Matemàtiques
Transformació geomètrica bijectiva que conserva la distància entre els punts.
raó
Matemàtiques
En una progressió geomètrica, quocient constant entre dos termes consecutius.