Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Charles Hermite
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique i a la facultat de ciències de París, i membre de l’Académie des Sciences Investigà en el camp de les matemàtiques pures i féu treballs sobre les funcions ellíptiques i la teoria dels nombres
teorema d’Hermite
Matemàtiques
Teorema que afirma que el nombre e és un nombre transcendent.
Fou demostrat per ChHermite el 1873 L’extensió del teorema, que afirma que per a qualsevol nombre algèbric α, el nombre e α és un nombre transcendent, és conegut com a teorema d’Hermite-Lindemann
polinomis d’Hermite
Matemàtiques
Polinomis en ℝ donats per l’expressió genèrica
Satisfan la fórmula de recurrència H n + 1 x - 2 xH n x + 2 nH n - 1 x = 0, i són solucions de l' equació diferencial d’Hermite, y n - 2 xy + 2 ny = 0 Els primers polinomis són H 0 x = 1, H 1 x = 2 x , H 2 x = 4 x 2 -2, etc Satisfan la següent ortogonalitat on δ p q és el símbol de Kronecker
funcions d’Hermite
Matemàtiques
Funcions en ℝ definides per
on Hn(x) és un polinomi d'Hermite.
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…
matemàtica
Matemàtiques
Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…