Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Claudi Ptolemeu
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i geògraf grec.
Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en…
Josep Maria Orts i Aracil
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid El 1921 accedí a la càtedra d’anàlisi matemàtica de la Universitat de Santiago de Compostella Després d’una estada a Roma s’incorporà a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director Creà una biblioteca important, fundà la revista Collectanea Mathematica i formà al seu voltant un important grup de deixebles A més d’algunes obres de caràcter didàctic,…
àbac
Matemàtiques
Per generalització, a l’edat mitjana, llibre que ensenyava a calcular, i la mateixa ciència matemàtica.
Amb a quest nom, a Ripoll, a mitjan segle XI fou redactat en llatí un tractat important, obra del monjo Oliba
sistema de representació
Matemàtiques
Mètode que permet de representar figures o elements de l’espai per mitjà de dibuixos plans.
Constitueix la base de la geometria descriptiva i té una aplicació important en el dibuix tècnic Entre els sistemes de representació més utilitzats cal esmentar els diferents tipus de projecció com el de planta i alçat i de perspectiva
Ivan Matfejevič Vinogradov
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Catedràtic a Leningrad, contribuí d’una manera important a la teoria de nombres i donà una solució al problema de Goldbach sobre la descomposició d’un nombre en una suma de nombres primers El 1941 rebé el premi Stalin
Leopold Kronecker
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Professor a la Universitat de Berlín, estudià les funcions ellíptiques i féu progressar la teoria dels nombres Important també per la seva filosofia de les matemàtiques, no acceptà les idees innovadores del seu deixeble GCantor i mantingué polèmiques amb Weierstrass i Dedekind
hessià | hessiana
Matemàtiques
Dit de la matriu o del seu determinant formats per les derivades de segon ordre d’una funció de diverses variables.
Per exemple, la hessiana de f x , y = x 2 - 2 xy 2 és L’estudi dels valors de la matriu hessiana és important en la determinació de punts singulars i extrems de funcions de diverses variables Rep el seu nom del matemàtic LO Hesse
Brook Taylor

Brook Taylor
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Féu importants estudis sobre capillaritat, projectils, perspectiva, oscillacions, logaritmes, fluids, etc La seva aportació més important és la cèlebre fórmula per al desenvolupament en sèrie de funcions mitjançant unes diferències finites, que anomenà increments i que exposà a l’obra Methodus incrementorum directa et inversa 1715
Hermann Bondi
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i cosmòleg anglès d’origen austríac.
Amb Thomas Gold i Fred Hoyle, és l’autor de la teoria cosmològica dita de l’estat estacionari Steady-State de l’univers 1948, que parteix del “principi cosmològic perfecte” segons el qual l’univers presenta el mateix aspecte qualssevol que siguin el lloc i l’instant de l’observació cosmologia La seva obra més important és Cosmologia 1952
Aristeu de Crotona
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Escriví cinc llibres sobre Els llocs sòlids on formulà teoremes sobre els cinc sòlids regulars i sobre les corbes còniques Influí sobre Euclides, bé que el tractat d’Aristeu és més important i original Les seves obres només són conegudes per referències de Pappus i Euclides Això fa que tota l’originalitat de l’estudi de les còniques recaigui sobre Apolloni de Perge