Resultats de la cerca

Féu recerques importants a Madràs i al Trinity College de Cambridge Anglaterra sobre la teoria dels nombres i la teoria de les particions i de les fraccions contínues Publicà Collected Papers 1927, reeditat el 1962

Treballà a l’observatori d’Ujjaen Coneixedor del sistema posicional de numeració amb 9 xifres, emprà també el zero i exposà regles per a operar amb els nombres negatius En el seu llibre Brāhmasphuṭasiddhānta 628 aplicà mètodes matemàtics a l’astronomia i estudià la resolució d’equacions determinades i indeterminades de primer i de segon grau En el Khaṇḍakhādyaka tractava de l’astronomia d’Āryabhaṭa Tingué una gran influència sobre la ciència islàmica

Acabà els seus estudis el 1915, i començà a treballar en el collegi universitari de Calcuta, el primer de l’Índia que féu estudis científics superiors El 1921 deixà Calcuta i s’establí a la Universitat de Dacca i poc després 1924 envià un treball sobre la teoria quàntica a AEinstein, el qual el féu traduir i publicar i n'assenyalà la importància Mantingué contactes amb De Broglie a França i amb Einstein, Max Born i Heisenberg a Alemanya L’aportació més notable de Bose és la seva estadística matemàtica 1925, derivada de les teories de Planck i aplicable a partícules elementals que no obeeixen…

Un dels més grans matemàtics de l’Índia i el primer científic d’aquest país del qual es conserven escrits Autor del tractat Āryabhatṭiyā 499, dividit en quatre parts A la primera proposa una notació dels nombres mitjançant síllabes A les altres tres parts tracta temes d’astronomia, entre els quals una teoria dels epicicles, i és el primer a parlar de la rotació de la terra entorn del seu eix Els seus principals treballs de matemàtiques són l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, on utilitza el sistema decimal amb el zero, la suma de progressions aritmètiques, la resolució d’equacions de…

Fou un dels més genials matemàtics indis i, a part altres treballs matemàtics i astrònomics, introduí el concepte d’infinit en matemàtiques, ja substituïa les incògnites per lletres i sembla que intuí els productes entre signes El seu llibre més famós és el Siddhānta-śiromani ‘Fi del sistema’, 1150, dividit en dues parts sobre matemàtiques i dues sobre astronomia

Sembla que aquests signes eren d’origen indi i foren el model de les xifres dels àrabs occidentals, més semblants a les índies que no pas les dels àrabs orientals Sembla cert que, a través de Còrdova, foren conegudes a Catalunya a la segona meitat del segle X Consta que Gerbert el futur papa Silvestre II les aprengué durant la seva estada a Vic, Girona i Barcelona, entre el 967 i el 970 Les figuracions més antigues conegudes entre els llatins són les dels còdexs Albeldense i Emilianense ara a El Escorial, escrits el 976 i el 994 respectivament Només consten de nou xifres en ordre…

La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…