Resultats de la cerca

Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància

Emprengué l’organització sistemàtica de les matemàtiques i investigà la quadratura del cercle i la duplicació del cub També féu algunes investigacions astronòmiques

Mesurà diversos volums i àrees, investigà la suma de les progressions i preparà un calendari Estudià també l’agulla magnètica i els tipus d’impressió

Investigà els harmònics esfèrics i la teoria de conjunts Establí el teorema que després fou estudiat per EBorel i HLebesgue, anomenat de Heine-Borel o de Borel-Lebesgue

És considerat un dels fundadors de l’acústica musical estudià l’orella humana i explicà la natura dels sobretons Investigà els tubs sonors, les cordes vibrants i els harmònics

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Fou catedràtic de geometria a Oxford i de matemàtiques pures a Cambridge Investigà la teoria dels nombres, especialment la teoria de les funcions El 1908, simultàniament però independent del metge alemany Wilhelm Weinberg, formulà la llei de Hardy-Weinberg

Fou professor a l’École Polytechnique i a la facultat de ciències de París, i membre de l’Académie des Sciences Investigà en el camp de les matemàtiques pures i féu treballs sobre les funcions ellíptiques i la teoria dels nombres

Investigà la física matemàtica i el càlcul diferencial i desenvolupà la teoria dels tensors, basada en els treballs de Riemann, que després foren continuats pel seu deixeble TLevi-Civita La seva obra matemàtica fou de gran utilitat en el desenvolupament formal de la relativitat especial

Fou professor de l’École Polytechnique i membre de l’Académie des Sciences 1886 Investigà sobretot la geometria de les corbes i les superfícies algèbriques, i les funcions ellíptiques i llurs aplicacions Fou el descobridor de les invariants diferencials amb els seus treballs sobre equacions diferencials