Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
investigació operativa
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques molt lligada a l’estadística i a l’anàlisi dels processos d’optimització, consistent a aplicar tècniques matemàtiques i estadístiques a la solució de problemes governamentals, empresarials, industrials, educatius, etc.
Les tècniques de la investigació operativa són particularment útils en l’equilibrament d’objectius conflictius amb un gran nombre de línies d’acció alternatives, amb conflictes d’interessos i amb un gran nombre de variables complexes i interaccionants La investigació operativa s’utilitza per a conduir i coordinar les operacions o les activitats dins un sistema organitzat empresa, administració pública, etc, i els estudis que en són el resultat intenten proporcionar a l’executiu una base sòlida, científica i quantitativa per a la presa de decisions Es caracteritza…
simulació
Matemàtiques
Tècnica emprada en investigació operativa.
Consisteix a construir un model simbòlic d’un sistema o d’un procés complex, de manera que els seus elements siguin representats mitjançant els processos lògics i aritmètics que hom pot executar amb un programa d’ordinador, a fi d’estudiar el comportament del sistema i mesurar-ne les propietats dinàmiques, a base d’obtenir les característiques estadístiques del dit comportament Això permet d’avaluar i comparar diferents estratègies d’operació del sistema, sense que aquest existeixi realment Les aplicacions més conegudes d’aquesta tècnica han estat fetes en l’estudi de xarxes d’ordinadors,…
panel de consumidors
Matemàtiques
Màrqueting
Mostra de famílies que, en la investigació de mercats, és consultada periòdicament sobre les seves compres i despeses.
Louis Couturat
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic francès.
Professor a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc 1895-99, a Caen 1899-1905 i al Collège de France 1905-14, fou destacat defensor de la investigació lògica simbòlica i propugnà la formació d’una mathesis universalis i d’una llengua universal Entre les seves obres es destaquen De l’infini mathématique 1896, La logique de Leibniz d’après les manuscrits inédits 1901, L’algèbre de la logique 1905 i Histoire de la langue universelle 1903
Pierre-Ossian Bonnet
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou catedràtic d’astronomia matemàtica a la Sorbona des del 1878, i membre de l’Académie des Sciences 1862 Féu treballs d’investigació en els camps de la mecànica, del càlcul infinitesimal, i, especialment, en geometria pura sobre la teoria de superfícies És autor de les memòries La théorie générale des surfaces 1845 i Mémoire sur l’emploi d’un nouveau système de coordonnées dans l’étude des propriétés des surfaces courbes , publicades al “Journal des Mathématiques”
William Rowan Hamilton
Matemàtiques
Matemàtic irlandès.
Estudià al Trinity College de Dublín i el 1827 ocupà la càtedra Andrews d’astronomia i fou nomenat astrònom reial Des d’aleshores restà a l’observatori de Dunsink, dedicat a l’estudi de les matemàtiques Elaborà la teoria dels quaternions i aportà nous mètodes d’investigació en dinàmica, d’una gran importància posterior sobretot en la teoria quàntica La seva obra més important és Elements of Quaternions 1866 és autor també de Theory of Systems of Rays 1828, General Methods of Dynamics 1834-35 i Lectures on Quaternions 1853
Diofant d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Els seus escrits sobre àlgebra, amb un estil d’exposició marcadament analític que el vincula estretament amb els treballs dels babilonis, contribuïren de forma essencial al perfeccionament de la notació algèbrica i a l’establiment de noves vies d’investigació En la seva obra cabdal, Aritmètica , estudià una àmplia sèrie de problemes numèrics limitant-se, en general, a trobar-hi solucions particulars mitjançant algun mètode de càlcul i admetent només com a solucions els nombres enters i racionals positius La seva obra influí en el posterior desenvolupament de la geometria…
anàlisi factorial
Psicologia
Matemàtiques
Tècnica estadística que descriu i explica les relacions entre unes variables aleatòries, directament observables, i unes altres de latents, també aleatòries, anomenades factors, que poden ser causa de les primeres.
D’ús freqüent en la investigació experimental psicològica i pedagògica, és basada en la teoria de les correlacions i té per objecte de manifestar el grau de variabilitat comuna existent en un cert camp de fenòmens cada una de les dimensions d’aquesta variabilitat és anomenada factor, i n'existeixen de diversos ordres entre ells cal diferenciar els comuns i els específics S'aplica, sobretot, en l’estudi de les diferències individuals i en la indagació de les aptituds i les qualitats de la personalitat L’iniciador fou Charles Spearman, el 1904, amb la teoria bifactorial, i un dels…
mètode de Montecarlo
Matemàtiques
Mètode estadístic pel qual, mitjançant un mostreig artificial (que en general utilitza successions de xifres aleatòries), hom arriba a estimar la probabilitat que un procés real tingui lloc.
L’ús d’un mostreig artificial o procés de simulació , que actualment és facilitat per la utilització d’ordinadors, evita el mètode analític de comptabilitzar totes les dades reals que concorren en el procés analitzat i que, a causa de llur quantia i aleatorietat, desborden les possibilitats de comptabilització El mètode de Montecarlo fou perfeccionat entre els anys 1950 i 1960, i té com a antecedent històric l’estimació feta per GBuffon, l’any 1773, de les xifres decimals del nombre pi π El mètode ha estat utilitzat amb èxit en física nuclear determinació de les dimensions crítiques d’un…
Martin Gardner
Matemàtiques
Matemàtic i escriptor nord-americà.
Llicenciat en filosofia a Chicago el 1936, treballà com a periodista fins a la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví a la marina Posteriorment reprengué la carrera periodística com a escriptor independent per a diverses publicacions periòdiques, entre les quals la infantil Humpty-Dumpty Establert a Nova York, de 1956 a 1981 collaborà regularment a la revista Scientific American en una columna anomenada Jocs Matemàtics , en la qual plantejà tota mena de problemes i enigmes matemàtics amb una combinació d’erudició, llenguatge planer i humor, articles amb els quals obtingué una gran…