Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
isòsceles
Matemàtiques
Dit dels triangles i dels trapezis que tenen dos costats iguals.
lúnula d’Hipòcrates

Lúnules d’Hipòcrates associades a un triangle rectangle
Fototeca.cat
Matemàtiques
Lúnula un dels arcs de la qual és de 90°, mentre que l’altre és de 180°.
Té la propietat que la seva àrea és igual a la del triangle isòsceles inscrit en el semicercle de l’arc de 180°
trapezi
Matemàtiques
Quadrilàter que té dos costats oposats paral·lels i els altres dos no paral·lels.
Els dos costats parallels b 1 i b 2 són les bases , i llur distància h és l' altura del trapezi L’àrea és h b 1 + b 2 /2, és a dir, el producte de l’altura per la semisuma de les bases Si els costats no parallels són iguals, és anomenat trapezi isòsceles
piràmide

Piràmide irregular de base hexagonal i piràmide truncada de base pentagonal
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té per base un polígon qualsevol i les altres cares del qual (anomenades cares de la piràmide) són triangles que tenen un vèrtex comú (anomenat vèrtex de la piràmide).
Una piràmide és anomenada triangular tetràedre, quadrangular, pentagonal , etc, segons que la base sigui, respectivament, un triangle, un quadrilàter, un pentàgon, etc Una piràmide és anomenada regular si la base és un polígon regular i les cares són triangles isòsceles Hom anomena altura d’una piràmide la distància del vèrtex al pla del polígon El volum de la piràmide és el terç de la superfície de la base per l’altura Tallant una piràmide amb un pla hom obté dos políedres El políedre que conté el vèrtex és també una piràmide L’altre rep el nom de piràmide truncada
perspectiva axonomètrica

Elements de la perspectiva axonomètrica (isomètrica) i representació d’un cub
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats —mitjançant projeccions ortogonals— als plans d’un tríedre trirectangle ( plans coordenats
) i projectar-los, després, sobre un quart pla ( pla del quadre
) oblic als anteriors ( axonometria
).
El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i la seva veritable magnitud és denominada coeficient…
triangle

triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels seus angles i costats, a…
cartabó

cartabó
Matemàtiques
Instrument de fusta, metall o plàstic, en figura de triangle isòsceles rectangle, que serveix per a marcar angles rectes, de 45°, línies paral·leles, etc.
base d’un triangle
Matemàtiques
Qualsevol costat d’un triangle que ocupa convencionalment la posició horitzontal i és utilitzat per a calcular-ne l’àrea. En el cas de triangles isòsceles, és el costat desigual.
geometria
Matemàtiques
Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai.
El nom prové de la seva primera aplicació la mesura de la Terra Els diversos apartats en què hom divideix la geometria fan referència a la natura dels objectes d’estudi i al mètode emprat Per a una definició unitària de la geometria elemental, l’any 1872 CF Klein proposà,en el “programa d’Erlangen”,la noció de geometria com a consideració d’un espai el conjunt dels punts i un grup de transformacions d’aquest espai, els invariants del qual serien les nocions de la geometria en qüestió El primer estudi de la geometria fou de caràcter intuïtiu, i consistí en la compilació de fets relatius a…