Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Josep Chaix
Matemàtiques
Matemàtic, d’una família d’origen francès.
Germà petit d’Esteve Chaix Pensionat pel govern, estudià a París i collaborà amb Pierre Méchain en el mesurament de certs angles de l’arc de meridià entre els Pirineus i Barcelona 1792-94, i, amb Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó, al llarg de la costa valenciana cap a Eivissa 1806-08 Publicà treballs sobre càlcul diferencial i integral 1802, funcions logarítmiques i exponencials 1807, així com observacions i càlculs astronòmics Fou vicedirector de l’observatori de Madrid
regle de càlcul

Regle de càlcul
(CC0)
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Petit instrument portàtil de fusta, metall, plàstic, etc. que permetia fer càlculs numèrics d’una manera ràpida i amb una certa aproximació raonable.
Consisteix en un regle proveït de diverses escales graduades, que duu, a més, un petit regle també graduat, desplaçable respecte al regle principal mitjançant unes ranures i uns encaixos adequats, i un cursor transparent, també desplaçable, proveït d’una o més ratlles verticals molt fines Totes les escales són logarítmiques, llevat d’alguna d’especial El principi en què es basa el regle de càlcul és la teoria dels logaritmes, de manera que per a multiplicar dos nombres, de fet hom suma dos segments graduats logarítmicament, i la divisió, anàlogament, consisteix a fer la…
Josep de Saragossa i Vilanova
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús Residí en diverses ciutats, fou professor al collegi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al collegi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del collegi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de…
logaritme
Matemàtiques
Donat un nombre b, real, positiu i distint d’1 (anomenat base), i un nombre qualsevol n real i positiu, nombre a tal, que b, elevat a a, és igual a n, o sia, ba= n.
Hom l’anomena logaritme de base b de n , i el representa per log b n = a Les propietats fonamentals dels logaritmes són Els logaritmes constitueixen un instrument matemàtic que facilita i abreuja molts càlculs complicats Els més utilitzats correntment en el càlcul són els logaritmes decimals, vulgars o de Briggs , que són els logaritmes de base 10 i que hom representa amb els símbols log 1 0 , log o lg Per contra, en els càlculs diferencial i integral són utilitzats els logaritmes naturals o neperians , que són els logaritmes de base e , i hom els representa amb els símbols log e , ln o L…
trigonometria

1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…