Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una…
tendència central
Matemàtiques
Propensió que presenten determinades dades estadístiques quantitatives a agrupar-se a l’entorn d’una variant, que generalment coincideix amb la mitjana, la mediana o la moda.
La mesura d’aquest agrupament és donada per les mesures de dispersió desviacions mitjana i típica
desviació mitjana
Matemàtiques
Esperança matemàtica del valor absolut de la diferència entre una variable aleatòria i la seva mitjana.
Si la mitjana de n mesures de la variable x és x , aleshores la seva desviació mitjana és 1/n
biaix
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors.
Per, exemple, una cinta encongida dóna mesures amb biaix, els truncaments en un càlcul poden esbiaixar el resultat, etc Per definició, un error compensat té biaix nul
càlcul gràfic
Matemàtiques
Mètode de càlcul basat en la substitució de les quantitats numèriques o funcions per representacions gràfiques (corbes).
Hom obté els resultats, prèviament fixada una escala de mesures, per mètodes geomètrics Entre els mètodes de càlcul gràfic més emprats cal remarcar el de les isoclines isoclina i els mètodes d'iteració
transportador

transportador
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Cercle o semicercle graduat, de metall, plàstic, paper, etc, emprat per a mesurar i dibuixar angles sobre un paper.
En són modificacions els aparells usats amb la mateixa finalitat determinació d’angles en l’artilleria —com el transportador de Pfeiffer— i en topografia, que molts cops són complementats amb l’adaptació de nònius per a millorar la precisió de les mesures
Simon Stevin
Matemàtiques
Matemàtic flamenc.
Es destacà pels seus estudis sobre les fraccions decimals, l’estàtica del triangle de forces, l’equilibri dels cossos en un pla inclinat, la trigonometria, etc, que exposà en nombrosos tractats que publicà Traduí Diofant, i es declarà partidari d’introduir el sistema decimal en els sistemes de pesos i mesures
Joan Ventallol
Matemàtiques
Matemàtic.
Publicà un tractat de monedes, pesos i mesures de Mallorca i altres regnes, amb les correspondències Pràctica mercantívol Lió 1521 Traduït al castellà per Joan Baptista Tolrà, fou publicat també a Lió el 1524 i a Tarragona el 1619 Fou tingut en compte per Antic Roca en la seva Arithmetica 1565
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…
ergodicitat
Matemàtiques
Propietat d’un procés estocàstic en què tots els paràmetres probabilístics es poden determinar (amb probabilitat 1) d’una única funció qualsevol resultant del procés.
Aquesta propietat normalment s’expressa, també, dient que les mitjanes probabilístiques coincideixen amb les temporals En sentit ampli hom parla d’ergodicitat respecte a la mitjana, desviació típica o qualsevol altre paràmetre d’interès Els processos ergòdics són importants en el sentit que hom pot fer fàcilment mesures sobre una única funció resultant d’un fenomen físic, i aplicar els valors resultants a la teoria matemàtica dels processos estocàstics