Resultats de la cerca

L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una…

La mesura d’aquest agrupament és donada per les mesures de dispersió desviacions mitjana i típica

Si la mitjana de n mesures de la variable x és x , aleshores la seva desviació mitjana és 1/n

Per, exemple, una cinta encongida dóna mesures amb biaix, els truncaments en un càlcul poden esbiaixar el resultat, etc Per definició, un error compensat té biaix nul

Hom obté els resultats, prèviament fixada una escala de mesures, per mètodes geomètrics Entre els mètodes de càlcul gràfic més emprats cal remarcar el de les isoclines isoclina i els mètodes d'iteració

En són modificacions els aparells usats amb la mateixa finalitat determinació d’angles en l’artilleria —com el transportador de Pfeiffer— i en topografia, que molts cops són complementats amb l’adaptació de nònius per a millorar la precisió de les mesures

Es destacà pels seus estudis sobre les fraccions decimals, l’estàtica del triangle de forces, l’equilibri dels cossos en un pla inclinat, la trigonometria, etc, que exposà en nombrosos tractats que publicà Traduí Diofant, i es declarà partidari d’introduir el sistema decimal en els sistemes de pesos i mesures

Publicà un tractat de monedes, pesos i mesures de Mallorca i altres regnes, amb les correspondències Pràctica mercantívol Lió 1521 Traduït al castellà per Joan Baptista Tolrà, fou publicat també a Lió el 1524 i a Tarragona el 1619 Fou tingut en compte per Antic Roca en la seva Arithmetica 1565

La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…

Aquesta propietat normalment s’expressa, també, dient que les mitjanes probabilístiques coincideixen amb les temporals En sentit ampli hom parla d’ergodicitat respecte a la mitjana, desviació típica o qualsevol altre paràmetre d’interès Els processos ergòdics són importants en el sentit que hom pot fer fàcilment mesures sobre una única funció resultant d’un fenomen físic, i aplicar els valors resultants a la teoria matemàtica dels processos estocàstics