Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
mitjana
Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i…
mitjana
Matemàtiques
En un triangle, segment que va d’un vèrtex al centre del costat oposat.
Tot triangle té tres mitjanes, que es tallen en un únic punt, anomenat baricentre El baricentre divideix cada mitjana en dos segments, el segment baricentre-vèrtex essent el doble de llarg que l’altre
desviació mitjana
Matemàtiques
Esperança matemàtica del valor absolut de la diferència entre una variable aleatòria i la seva mitjana.
Si la mitjana de n mesures de la variable x és x , aleshores la seva desviació mitjana és 1/n
base mitjana
Matemàtiques
Segment que uneix els punts mitjans dels costats no paral·lels d’un trapezi.
llei normal
Llei normal de probabilitat de mitjana μ i desviació tipus σ
Fototeca.cat
Matemàtiques
Llei de probabilitat contínua i simètrica en la qual la mitjana, la moda i la mediana coincideixen i la funció de densitat té forma de campana de Gauss o corba normal.
Aquesta densitat depèn de dos paràmetres, la mitjana μ i la desviació típica σ En general, es caracteritza per N μ, σ i la seva funció de densitat val
teorema central del límit
Matemàtiques
Teorema segons el qual, per a una distribució de probabilitat arbitrària de mitjana μ i variància σ2, i essent x̄ la mitjana de n observacions independents d’aquesta distribució, la variable
té una distribució
.
Segons aquest teorema, per a n → ∞ la mitjana de n observacions independents segueix una llei normal de mitjana igual a la de la població i de variància igual a 1/ n de la d’aquesta A la pràctica, per a n ≥ 10 l’aproximació és ja suficient Aquest teorema, formulat per Lindeberg i Levi, és un dels més importants de la teoria de probabilitats De Moivre en feu la primera demostració el 1732 en el cas d’una distribució binomial, i posteriorment Ljapunov en demostrà la validesa molt general en cas de variables aleatòries Això explica per què a la pràctica hi ha moltes…
tendència central
Matemàtiques
Propensió que presenten determinades dades estadístiques quantitatives a agrupar-se a l’entorn d’una variant, que generalment coincideix amb la mitjana, la mediana o la moda.
La mesura d’aquest agrupament és donada per les mesures de dispersió desviacions mitjana i típica
convergència quadràtica
Matemàtiques
Convergència de variables aleatòries que tenen moment de segon ordre finit ( variància finita: E(|x2|) + ∞) i que és caracteritzada per la distància en mitjana quadràtica .
És a dir, que x n convergeix en mitjana quadràtica a x si d x n , x tendeix a zero quan tendeix a infinit Aquesta convergència implica la convergència en probabilitat, però no la quasi-segura