Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
derivada direccional d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció D ⊂ℝ n →ℝ, un punt a∈D, i un vector no nul v∈ℝ n , límit, si existeix, del quocient [f( a+h v) - f( a)]/h, quan h tendeix a zero.
Si aquest límit existeix hom el nota per f ´ a , v , i hom diu que f és derivable en la direcció v en el punt a i que f ´ a , v és la derivada de f en la direcció en el punt a Les derivades parcials són derivades en la direcció dels vectors unitaris canònics de ℝ n
inclusió estricta
Matemàtiques
Relació d’ordre estricte entre conjunts.
Es nota mitjançant el símbol ℮ o mitjançant ⊂ si hom empra el símbol ⊆ per a la inclusió no estricta, definida per la condició A ℮ B o, respectivament A ⊂ B si i només si tots els elements de A pertanyen a B però A no és igual a B és a dir B té elements altres que els de A En aquest cas, hom diu que el conjunt A és inclòs estrictament en el conjunt B o que A és un subconjunt estricte de B
funció exponencial
Funció exponencial
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció contínua f
:ℝ→ℝ +
-{0} que satisfà f
( x
+ x
’) = f
( x
) f
( x
’), per a tot parell x,x
’∈ℝ, i f
(1)= a
, essent a
un nombre real concret que la caracteritza, anomenat base
.
És denotada per l’assignació x → a x És la funció inversa de la funció logarítmica de base Hom empra, especialment, la funció exponencial que té per base el nombre e aquesta és la inversa de la funció logarítmica neperiana ln e x = e l n x = x Quan hom no especifica la base, hom parla de funció exponencial o simplement d’exponencial, tot sobreentenent que es tracta de la funció exponencial de base e , i la nota e x o exp x Té la propietat d e x / dx = e x , i admet el desenvolupament en sèrie Aquesta sèrie convergeix també en el cos ℂ, la qual cosa permet de definir-hi la funció…
matriu nul·la
Matemàtiques
Matriu tal que tots els seus elements són nuls; hom la nota per 0.
àlgebra
Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…