Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
paral·lelisme
Matemàtiques
Qualitat de paral·lel.
La relació de parallelisme, definida tant en el conjunt de rectes com en el conjunt de plans, és una relació d’equivalència El conjunt quocient, en el cas de les rectes, és el conjunt de direccions
obliqüitat
Matemàtiques
Desviació major o menor de la perpendicularitat o del paral·lelisme.
relació reflexiva
Matemàtiques
Relació binària R que compleix que, per a tot element a del conjunt A en el qual és definida, a R a.
Un exemple de relació reflexiva és el constituït pel parallelisme de rectes en canvi, no ho és la perpendicularitat
superfície esfèrica
Matemàtiques
Superfície constituïda per tots els punts de l’espai que són a una distància (radi) fixa d’un punt fix (centre).
L’estudi de les figures que es poden traçar damunt una superfície esfèrica dóna lloc a la geometria esfèrica En són els elements fonamentals els punts i les circumferències màximes situades en plans que passen pel centre Figures importants són els triangles esfèrics , amb els quals hom pot fer càlculs per mitjà de la trigonometria esfèrica, que guarden un cert parallelisme amb els de la trigonometria plana La geometria esfèrica ha tingut un gran desenvolupament pel fet que la cosmografia estudia la posició dels astres com si fossin punts situats sobre una esfera de radi infinit i amb centre a…
Girard Desargues
Arquitectura
Matemàtiques
Matemàtic, enginyer i arquitecte francès.
El 1636 començà a freqüentar el grup parisenc d’intellectuals que girava al voltant de Marin Mersenne i escriví un manual de composició musical de notable interès Iniciador de la geometria projectiva , introduí la noció de punt de l’infinit d’una recta, en la qual prescindí del concepte de parallelisme i identificà un cilindre amb un con de vèrtex situat a l’infinit Fou el primer a explicitar la importància de la perspectiva en geometria establí la teoria de la involució damunt la recta i formulà el teorema sobre triangles homològics que porta el seu nom La seva obra cabdal és Brouillon…
teoria de nombres
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia les relacions entre els nombres enters.
En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…
geometria
Matemàtiques
Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai.
El nom prové de la seva primera aplicació la mesura de la Terra Els diversos apartats en què hom divideix la geometria fan referència a la natura dels objectes d’estudi i al mètode emprat Per a una definició unitària de la geometria elemental, l’any 1872 CF Klein proposà,en el “programa d’Erlangen”,la noció de geometria com a consideració d’un espai el conjunt dels punts i un grup de transformacions d’aquest espai, els invariants del qual serien les nocions de la geometria en qüestió El primer estudi de la geometria fou de caràcter intuïtiu, i consistí en la compilació de fets relatius a…