Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
trapezi
Matemàtiques
Quadrilàter que té dos costats oposats paral·lels i els altres dos no paral·lels.
Els dos costats parallels b 1 i b 2 són les bases , i llur distància h és l' altura del trapezi L’àrea és h b 1 + b 2 /2, és a dir, el producte de l’altura per la semisuma de les bases Si els costats no parallels són iguals, és anomenat trapezi isòsceles
cilindre

cilindre
Matemàtiques
Cos limitat per una superfície cilíndrica i dos plans paral·lels que la tallen.
Les superfícies intersecades en aquests plans són les bases , i la distància entre els plans, l’altura del cilindre Els segments de la superfície cilíndrica entre les dues bases que són parallels a l’eix de la superfície són les generatrius Si els plans són perpendiculars a les generatrius és un cilindre recte , si no, és un cilindre oblic Si hom talla un cilindre per un pla no parallel a la base aconsegueix un cilindre truncat Si les bases d’un cilindre recte són dos cercles, és un cilindre de revolució
frust

Frusts de piràmide i de con
Matemàtiques
Part d’un sòlid compresa entre dos plans paral·lels o no paral·lels que el tallen.
Quan un dels plans conté la base del sòlid, el frust determinat és anomenat tronc
quadrilàter

Diferents quadrilàters
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Polígon que té quatre costats.
Un quadrilàter on els costats oposats són parallels és dit parallelogram, un parallelogram amb els quatre angles rectes és un rectangle si aquest té els quatre costats iguals és dit quadrat Un rombe és un quadrilàter amb els quatre costats iguals Un quadrilàter amb dos costats parallels és un trapezi
paral·lelogram
Matemàtiques
Quadrilàter que té els costats oposats paral·lels i, per tant, iguals.
Les diagonals d’un parallelogram es tallen en llur punt mitjà, anomenat centre del parallelogram Si un parallelogram té els quatre costats iguals, és anomenat rombe Si els quatre costats són perpendiculars, és anomenat rectangle Els parallelograms que són rombes i rectangles alhora són anomenats quadrats , i els que no són ni rombes ni rectangles, romboides L’àrea d’un parallelogram resulta de multiplicar la longitud d’un costat, que hom anomena base , per la distància que el separa del seu parallel, anomenada altura
recta pròpia
Matemàtiques
Recta que resulta de la intersecció de dos plans no paral·lels.
superfície de revolució

Superfície de revolució
Matemàtiques
Superfície engendrada per la rotació d’una corba (generatriu) entorn d’un eix, anomenat de revolució.
Si aquesta corba és plana i situada en un pla que conté l’eix és anomenada meridiana de la superfície La circumferència descrita per cada punt de la meridiana és anomenada parallel Els meridians i els parallels d’una superfície esfèrica són circumferències Els meridians de la superfície terrestre són aproximadament ellipses
base
Matemàtiques
En certes figures geomètriques, la línia o el pla paral·lels a la base.
projecció cilíndrica obliqua
Matemàtiques
Projecció que utilitza raigs paral·lels entre ells i oblics al pla de projecció.
base mitjana
Matemàtiques
Segment que uneix els punts mitjans dels costats no paral·lels d’un trapezi.