Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
variació d’una funció
Matemàtiques
Donat un interval [a, b], suprem, per a totes les possibles particions de [a, b], de la suma de les oscil·lacions de la funció en tots els subintervals de la partició.
És a dir, si a = x o < x 1 < < x n - 1 < x n = b és una particiò P qualsevol de a, b i | f x i + 1 - f x i | l’oscillació de la funció en un subinterval arbitrari x i , x i + 1 i essent aleshores la variació de f en a, b serà V f = sup { P , P∈ℱ} , on ℱdesigna el conjunt de totes les particions de l’interval a, b Si V f és un nombre finit, hom diu que la funció f té variació fitada en l’interval a, b Tota funció real definida en un interval tancat que s’expressi com a diferència de dues funcions creixents és de variació fitada aquesta propietat caracteritza les…
taxonomia
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de classificacions.
La teoria matemàtica de la taxonomia versa, doncs, sobre el tractament rigorós de les eines matemàtiques que comporta l’estudi de les classificacions, des de les estructures abstractes generadores de classificacions de diferents tipus com particions amb encavalcament preordres, particions equivalències, arbres ordres estratificats, jerarquies, similituds, etc, fins a mesures del “poder separador” de les classificacions índexs de distància i de similitud, estructures ultramètriques Tracta tant sobre els criteris com sobre els algorismes per a la descripció matemàtica…
recobriment d’un conjunt
Matemàtiques
Família de subconjunts d’un conjunt donat tal, que la seva reunió conté el conjunt en qüestió, que és aleshores anomenat conjunt recobert
.
Les particions són un tipus particular de recobriment El recobriment és finit si és format per un nombre finit de subconjunts
Srinivasa Rāmānujan

Srinivasa Rāmānujan
Matemàtiques
Matemàtic indi.
Féu recerques importants a Madràs i al Trinity College de Cambridge Anglaterra sobre la teoria dels nombres i la teoria de les particions i de les fraccions contínues Publicà Collected Papers 1927, reeditat el 1962
integral

El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i els termes M i…
nombre de Bell
Matemàtiques
Nombre de particions que es poden fer d’un conjunt de n elements. Aquest nombre es representa per Bn i valrepresenta el nombre d'Stirling.
El nombre de Bell queda determinat pel conveni B 0 i per la recurrència
induït | induïda
Matemàtiques
Donat un subconjunt B d’un conjunt A, dit de les operacions, relacions, particions, etc, que hom pot definir en B com a conseqüència de les definides en A.