Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
bisector
Plans bisectors dels quatre díedres formats per dos plans donats que es tallen
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels dos plans costats d’un angle díedre, el qual, per tant, és dividit en dos díedres iguals.
Dos plans no parallels determinen quatre angles díedres, per als quals hom distingeix dos plans bisectors Per a cada díedre, un dels plans bisectors serà interior, i l’altre, exterior Si les equacions cartesianes de dos plans són A 1 x + B 1 y + C 1 z + D 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 z + D 2 = 0, en una referència cartesiana normal, l’equació dels dos plans bisectors dels díedres que aquells determinen és
cilindre
cilindre
Matemàtiques
Cos limitat per una superfície cilíndrica i dos plans paral·lels que la tallen.
Les superfícies intersecades en aquests plans són les bases , i la distància entre els plans, l’altura del cilindre Els segments de la superfície cilíndrica entre les dues bases que són parallels a l’eix de la superfície són les generatrius Si els plans són perpendiculars a les generatrius és un cilindre recte , si no, és un cilindre oblic Si hom talla un cilindre per un pla no parallel a la base aconsegueix un cilindre truncat Si les bases d’un cilindre recte són dos cercles, és un cilindre de revolució
frust
Frusts de piràmide i de con
Matemàtiques
Part d’un sòlid compresa entre dos plans paral·lels o no paral·lels que el tallen.
Quan un dels plans conté la base del sòlid, el frust determinat és anomenat tronc
zona
Zona esfèrica
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Porció de superfície esfèrica compresa entre les dues interseccions de dos plans paral·lels amb l’esfera.
L’altura d’una zona esfèrica és la distància perpendicular entre els dos plans que la determinen, i la seva àrea val 2π Rh , on R és el radi de l’esfera i h l’altura de la zona
axonometria
axonometria
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode de representació de les figures de l’espai.
En aquest sistema hom pren un tríedre trirectangle com a referència i determina cada punt de l’espai per les seves projeccions ortogonals damunt els plans del tríedre Després hom projecta sobre el pla del dibuix la figura formada pel tríedre, el punt i les seves projeccions sobre els plans del tríedre És útil, per a fixar bé la posició de la figura a l’espai, de dibuixar les interseccions dels plans del tríedre amb el pla de dibuix Aquestes rectes d’intersecció són anomenades traces Projecció axonomètrica d’un cub © Fototecacat Per a determinar les…
feix
Feix de circumferències obtingudes a partir de dues circumferències iguals i tangents
Matemàtiques
Conjunt de superfícies o línies d’equació f + λφ = 0, f = 0 i φ = 0 essent les equacions de dos elements qualssevol del feix, els quals hom pren com a generatrius, i λ un paràmetre.
Tots els elements d’un feix tenen en comú la intersecció així, els plans d’un feix de plans tenen comuna la recta d’intersecció, i les rectes d’un feix de rectes, el punt d’intersecció
col·lineació
Matemàtiques
Transformació del pla o l’espai que canvia punts en punts, rectes en rectes i plans en plans, que conserva la col·linealitat de punts.
quàdrica
Matemàtiques
Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus la qual hom acostuma a escriure, fent servir notació matricial, .
Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i plans diametrals , els plans…