Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
angle entre varietats lineals
Matemàtiques
En el pla i l’espai, angle A(x̄,ȳ) entre dos vectors x̄,ȳ no nuls que es pot considerar com l’angle determinat per les semirectes generades pels vectors.
En termes del producte escalar s’obté x̄ ȳ = || x̄ || || ȳ || cos A x̄ , ȳ Per mitjà d’aquest concepte es pot precisar l’angle entre dues rectes, entre recta i pla, i entre dos plans
relació
Matemàtiques
Lligam entre diversos elements d’un conjunt.
Per tal de precisar aquesta idea intuïtiva, hom defineix la relació com a qualsevol subconjunt d’un producte cartesià del conjunt amb ell mateix és a dir, que els elements són relacionats si formen un element del subconjunt En general, en una relació intervé un nombre determinat d’elements n així, una relació d’ordre entre els elements és un subconjunt del producte de n conjunts A El tipus de relació més freqüent és aquella en què n = 2, anomenada relació binària , que és un subconjunt de A × A Si els dos elements són a i b , hom diu que a R b , o que a és relacionat amb b —o…
variable
Matemàtiques
En una expressió matemàtica, símbol que representa una quantitat el valor numèric de la qual no és especificat.
En una expressió matemàtica qualsevol, hom pot distingir quatre elements bàsics els símbols operatius, els nombres, les constants i les variables Així, en l’expressió ax +b=0, els símbols operatius són + i =, el nombre és el 0, les constants són a i b i la variable és x La diferència entre constants i variables és la següent hom admet que, en l’esmentada expressió, les constants a i b tenen cadascuna un únic valor, fix, que no canvia al llarg del tractament matemàtic de l’expressió simplificació, aïllament de la incògnita, resolució, etc encara que, per tal de no perdre generalitat en aquest…
topologia

Topologia Les figures unides amb fletxes són topològicament iguals, perquè és possilbe passar de l’una a l’altra per mitjà d’una transformació contínua
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia aquelles propietats dels conjunts de punts de la recta, del pla, de l’espai o d’espais de dimensions superiors que no són alterades per les transformacions contínues.
Es tracta de propietats geomètriques que no depenen de cap magnitud, sinó únicament de la posició relativa dels punts Per exemple, el fet que dos punts puguin unir-se o no per un camí, o que el nombre de cares menys el d’arestes més el de vèrtexs d’un políedre esfèric sigui sempre dos teorema d’Euler Aquí hom entén per transformació contínua aquella que admet una inversa i que tant ella com la inversa són contínues L’íntima connexió que hi ha entre el concepte de continuïtat d’una funció en un punt i el d’entorn d’un punt permet de transportar l’estudi de propietats topològiques a aquells…