Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
projectiu | projectiva
projectiu | projectiva
Matemàtiques
Dit de la propietat del pla o de l’espai projectius que roman invariant en una projectivitat.
projectivitat
Matemàtiques
Transformació projectiva, és a dir, aplicació injectiva entre dos plans projectius no necessàriament diferents (f: p* →p*’, que transforma conjunts de punts col·lineals en conjunts de punts col·lineals.
L’estudi de les propietats del pla projectiu invariants sota una projectivitat són l’objecte d’estudi de la geometria projectiva Si f és una projectivitat, es demostra que el transformat x' , y' d’un punt x , y es troba per les equacions i que tota transformació donada per les anteriors equacions és una projectivitat plana, és a dir, que els punts x, y tals que a 3 x + b 3 y + c 3 = 0 es transformen en els punts impropis del pla projectiu
Girard Desargues
Arquitectura
Matemàtiques
Matemàtic, enginyer i arquitecte francès.
El 1636 començà a freqüentar el grup parisenc d’intellectuals que girava al voltant de Marin Mersenne i escriví un manual de composició musical de notable interès Iniciador de la geometria projectiva , introduí la noció de punt de l’infinit d’una recta, en la qual prescindí del concepte de parallelisme i identificà un cilindre amb un con de vèrtex situat a l’infinit Fou el primer a explicitar la importància de la perspectiva en geometria establí la teoria de la involució damunt la recta i formulà el teorema sobre triangles homològics que porta el seu nom La seva obra cabdal és…
Charles Julien Brianchon
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou alumne de G Monge Féu estudis de geometria projectiva És conegut pel teorema que duu el seu nom
Paul-Émile Appell
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Destacà per la solució d’alguns problemes de geometria projectiva, funcions algèbriques, equacions diferencials i anàlisi complexa Contribuí a la constitució del collectiu matemàtic Nicolas Bourbaki
focus
Matemàtiques
Punt la distància del qual a qualsevol dels punts d’una corba pot ésser expressada com una funció racional de les coordenades dels punts.
Aquesta definició mètrica de focus, que és una generalització dels focus de les còniques cònica, no permet, però, d’ésser estesa a una corba algèbrica qualsevol, i per aconseguir-ho cal passar a la definició projectiva de focus
Michel Chasles
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor de geodèsia i mecànica aplicada a l’escola politècnica, i de geometria superior a la Sorbona Creà la geometria projectiva moderna independentment de Jakob Steiner Autor de Traité de géométrie supérieure 1852 i Traité des sections coniques 1865
Edmond Laguerre
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Continuador de l’obra de Poncelet en el camp de la geometria projectiva, pot ésser considerat el fundador de la geometria de direcció, sobre la qual versaren molts dels seus treballs, aplegats dins els dos volums d' Oeuvres París, 1898 i 1905