Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
reduir
Matemàtiques
Canviar la forma o la denominació d’una expressió, d’una quantitat, etc, sense canviar-ne el valor.
denominador
Matemàtiques
Nombre escrit sota la barra en una fracció, com, per exemple, 4 en 3/4, i que expressa el nombre de (parts alíquotes en les qual hom pot suposadament dividir la unitat.
Per tal de poder sumar o restar fraccions cal reduir-les a un mateix denominador, dit comú denominador
valor principal
Matemàtiques
Per a una funció inversa trigonomètrica com arcsinus, arccosinus o arctangent, valor numèric més petit pres en un interval concret.
Així, el valor principal d’arcsin 1/2 és π/6, és a dir, que trobar el valor principal és reduir tots els valors possibles d’acord amb el mòdul 2π radiants
funcions de Green
Matemàtiques
Funcions que hom fa servir per a resoldre equacions diferencials quan determinades condicions de contorn són imposades.
La utilització d’aquestes funcions permet de reduir la resolució d’una equació diferencial generalment no homogènia a la d’una equació diferencial gairebé homogènia només en un punt deixa d’ésser-ho, que normalment és més fàcil de resoldre La solució d’aquesta equació és la funció de Green
càlcul
Matemàtiques
Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o, en general, d’un problema.
El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica
godelització
Matemàtiques
Tècnica introduïda per Kurt Gödel l’any 1931 que consisteix a reduir a nombres naturals les paraules i frases d’un cert llenguatge.
Si hom disposa d’un cert llenguatge L = { a 1 ,, a n } i a cada símbol a i li associa un cert nombre senar g a i per exemple, g a i = 2 i + 1 i, a cada paraula , on cada és una de les lletres a j ∈ L , el nombre , on p r és el r -èsim nombre primer Ara hom pot estendre aquesta tècnica a frases, on cada OOO és una de les lletres
prova
Matemàtiques
Operació efectuada per tal de verificar l’exactitud d’una altra operació, d’un problema o d’un càlcul qualsevol.
La prova de cada operació és específica de l’operació el resultat de la qual hom vol verificar Així, la prova de la suma consisteix a repetir l’operació però agafant els sumands en ordre invers la prova de la resta , a sumar el residu al subtrahend per obtenir el minuend la prova de la multiplicació , a repetir l’operació invertint el multiplicand i el multiplicador o, també, a dividir el resultat per un dels factors, per obtenir l’altre factor la prova de la divisió , a multiplicar el quocient pel divisor i sumar al resultat el residu, per obtenir el dividend La prova del nou , que és…
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…