Resultats de la cerca

Per tal de poder sumar o restar fraccions cal reduir-les a un mateix denominador, dit comú denominador

Així, el valor principal d’arcsin 1/2 és π/6, és a dir, que trobar el valor principal és reduir tots els valors possibles d’acord amb el mòdul 2π radiants

La utilització d’aquestes funcions permet de reduir la resolució d’una equació diferencial generalment no homogènia a la d’una equació diferencial gairebé homogènia només en un punt deixa d’ésser-ho, que normalment és més fàcil de resoldre La solució d’aquesta equació és la funció de Green

El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica

La prova de cada operació és específica de l’operació el resultat de la qual hom vol verificar Així, la prova de la suma consisteix a repetir l’operació però agafant els sumands en ordre invers la prova de la resta , a sumar el residu al subtrahend per obtenir el minuend la prova de la multiplicació , a repetir l’operació invertint el multiplicand i el multiplicador o, també, a dividir el resultat per un dels factors, per obtenir l’altre factor la prova de la divisió , a multiplicar el quocient pel divisor i sumar al resultat el residu, per obtenir el dividend La prova del nou , que és…

Si hom disposa d’un cert llenguatge L = { a 1 ,, a n } i a cada símbol a i li associa un cert nombre senar g a i per exemple, g a i = 2 i + 1 i, a cada paraula , on cada és una de les lletres a j ∈ L , el nombre , on p r és el r -èsim nombre primer Ara hom pot estendre aquesta tècnica a frases, on cada OOO és una de les lletres

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…