Resultats de la cerca

Una llei de composició interna definida en un conjunt E és una operació que permet de fer correspondre a cadascun dels parells ordenats a, b d’elements, distints o no de E , un element ben determinat del mateix conjunt E Així, doncs, una llei de composició apareix com una aplicació de E × E en E Una estructura és definida, doncs, per mitjà d’un cert nombre d’axiomes que determinen les relacions i les operacions que la componen Les estructures més freqüents en àlgebra són les de grup, anell, cos i espai vectorial

El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters

La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…

Gairebé tots els models suposen relacions lineals entre ambdues classes variables Hom acostuma a fer l’anàlisi partint d’un nombre molt gran d’observacions per tal d’obtenir estimacions d’una gran precisió, per a cadascuna de les quals hom tindrà un conjunt de resultats que formen la matriu de les dades Mitjançant aquesta matriu hom calcula els coeficients d’intercorrelació entre les variables i després, mitjançant els mètodes del model factorial emprat, les saturacions de les variables en els factors comuns i les comunitats de cada variable, equivalents a la correlació de cada…

En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…

Les relacions numèriques d’igualtat o la relació “ésser multiple de” són transitives Les relacions d’equivalència i ordre també ho són Relacions com la d’"ésser amic” o “ésser pare de”, per contra, no ho compleixen Tota relació transitiva i reflexiva tot element és relacionat amb ell mateix, a R a és dita preordre

És un dels mètodes de representació jeràrquica més emprats en estadística, classificació automàtica, etc

Sovint hom representa una relació binària per una taula de doble entrada on són assenyalats els quadres corresponents als parells que satisfan la relació La taula següent dóna la relació a és múltiple de b entre els nombres del conjunt 1,2,3,4,5,6 Entre les relacions binàries sobresurten per llur importància les relacions d’equivalència i les relacions d’ordre

Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbols símbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆  diferència simètrica → aplicació, funció ≃  coordinable, bijectiu x  producte cartesià  {}  singletons    claudàtors  ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals  ℤ  nombres enters  ℚ  nombres racionals ℝ  nombres reals ℂ  nombres complexos símbols emprats en lògica…

El primer volum inclou una història de la urbanització, un examen analític de l’estat contemporani de la urbanització, una anàlisi teoricohistòrica de les relacions entre sistemes de locomoció i formació de les urbs El segon volum correspon al títol secundari de l’obra Aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona Inclou un estudi del continent topografia, planta viària i interviària, alçat, organisme, del contingut població, del funcionament relacions continent/contingut i la científicament excellent Monografía estadística de la…