Resultats de la cerca

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre…

Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer

Es doctorà en teologia a València Dirigí el Collegi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor d’una Carta en que se explican las causas naturales del terremoto de 1° de noviembre de 1755 1756 i de traduccions del francès Emprà el cognom de Morico

Doctor en teologia i beneficiat de la catedral de València Des del 1687 reuní a casa seva una tertúlia per tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics hi assistiren TVTosca i JBCoratxà, que n'era el secretari, i constituïren el nucli científic i filosòfic més renovador És autor d’uns comentaris Cursus seu mundus mathematicus , 1674 sobre Claude FMilliet de Chales

Fou professor d’anàlisi matemàtica a l’École Polytechnique 1795 de París Estudià la propagació de la calor, i publicà Théorie analytique de la chaleur 1822 Fruit d’aquest treball fou el desenvolupament de les sèries matemàtiques que duen el seu nom i que constitueixen la base de l’anàlisi harmònica anàlisi de Fourier Fou nomenat secretari perpetu de l’Académie des Sciences el 1822 i membre de l’Académie Française el 1826

Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions ellíptiques,…

Estudià a Faenza i Roma Feu amistat amb Galileu 1641, del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d’aquell 1642 Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre Estudià també el vessament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre Com a matemàtic, destacà en geometria estudià l’espiral logarítmica i la cicloide Publicà…

Es llicencià el 1967 a la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’institut Henri Poincaré de París i es doctorà el 1973 En 1968-80 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya Catedràtic a les universitats de Sevilla i Politècnica de València, on fou director de l’Escola d’Arquitectura, en 1982-95 fou rector de la Universitat de les Illes Balears, des d’on impulsà el trasllat de la majoria d’estudis al campus de la carretera de Valldemossa Secretari de la comissió executiva de la Caixa d’…

Era nebot de Gregori Maians i Siscar  i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista…

Doctorat per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la Universitat de Massachusetts EUA Especialista en equacions funcionals, visualització, educació matemàtica, lògica difusa, geometria de Gaudí, metrologia catalana i en la divulgació de les matemàtiques Fou catedràtic de Matemàtiques de l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya fins que es jubilà el 2016 Publicà una cinquantena de llibres —tant monografies tècniques com de divulgació—, i centenars d’articles de recerca i d’educació, i impartí conferències arreu del món Entre d’altres, exercí de …