Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
triangle
triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels seus angles i costats, a…
teorema de Jordan
Matemàtiques
Teorema segons el qual tota corba tancada i plana determina en la resta del seu pla una partició en dues regions, l’una de les quals, dita interior, és finita, mentre que l’altra, dita exterior, no és finita.
Ambdues regions són separades per la corba i són connexes, és a dir, és possible d’unir dos punts d’una regió per mitjà d’un arc que no talli la corba donada
freqüència
Representacions gràfiques de la freqüència d’una distribució estadística: si el caràcter quantitatiu és discret, (1) és el seu polígon de freqüencies i (2) és la seva corba cumulativa; si el caràcter quantitatiu és continu, (3) és el seu polígon de freqüències i (4) és la seva corba cumulativa
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del…
Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero
Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero
© Fototeca.cat
Història
Militar
Matemàtiques
Matemàtic i militar.
El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…
banda de Möbius
Banda de Möbius
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície d’una sola cara que resulta d’unir a l’espai dos costats oposats d’un rectangle abcd, de manera que a i b coincideixin amb c i d, respectivament.
Fou ideada per A F Möbius Hom la pot construir agafant una cinta plana, torçant 180° un dels extrems i ajuntant-lo, seguidament, amb l’altre extrem
topologia
Topologia Les figures unides amb fletxes són topològicament iguals, perquè és possilbe passar de l’una a l’altra per mitjà d’una transformació contínua
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia aquelles propietats dels conjunts de punts de la recta, del pla, de l’espai o d’espais de dimensions superiors que no són alterades per les transformacions contínues.
Es tracta de propietats geomètriques que no depenen de cap magnitud, sinó únicament de la posició relativa dels punts Per exemple, el fet que dos punts puguin unir-se o no per un camí, o que el nombre de cares menys el d’arestes més el de vèrtexs d’un políedre esfèric sigui sempre dos teorema d’Euler Aquí hom entén per transformació contínua aquella que admet una inversa i que tant ella com la inversa són contínues L’íntima connexió que hi ha entre el concepte de continuïtat d’una funció en un punt i el d’entorn d’un punt permet de transportar l’estudi de propietats topològiques…
camp conservatiu
Matemàtiques
camp vectorial A per al qual el valor de la integral de línia entre dos punts qualssevol del seu domini de definició és independent de la corba concreta que hom hagi escollit per a unir aquests punts
.
El camp deriva, per tant, d’un potencial escalar, A = grad U , i té un rotacional nul a qualsevol punt, rot A =rotgrad U = 0 , per la qual cosa és anomenat també camp irrotacional
antiprisma
Antiprisma pentagonal
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Poliedre format per dues bases, que són polígons congruents paral·lels però girats entre sí, i per cares laterals, que són triangles que resulten d’unir cada vèrtex d’una base amb els dos vèrtexs corresponents de l’altra base.
L’antripisma s’anomena triangular, quadrangular, etc si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, etc L’octaedre és un antiprisma que és poliedre regular