Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
vèrtex
Matemàtiques
Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle políedre, etc.
vèrtex
Matemàtiques
Punt d’una corba en què aquesta es troba amb el seu eix; així, hom parla del vèrtex d’una paràbola o dels d’una hipèrbola.
angles oposats pel vèrtex

angles oposats pel vèrtex
Matemàtiques
Angles que tenen el mateix vèrtex i en què els costats de l’un són prolongació dels de l’altre.
Dos angles oposats són iguals
paràbola

Paràbola (V vèrtex, F focus, P punt qualsevol de la paràbola)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba oberta, intersecció d’una superfície cònica amb un pla paral·lel a una de les generatrius.
Constitueix el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten d’un punt el focus de la paràbola i d’una recta que no conté el punt la directriu de la paràbola Té un eix de simetria que és la recta perpendicular que passa pel focus i que talla la paràbola en un punt anomenat vèrtex Referida a l’eix de simetria i a la seva perpendicular pel vèrtex, l’equació de la paràbola és y 2 =2 px , on p és la distància entre focus i directriu, anomenada paràmetre de la paràbola Hom pot demostrar que la gràfica de tota funció polinòmica de segon grau y= ax 2 + bx+ c és una…
piràmide

Piràmide irregular de base hexagonal i piràmide truncada de base pentagonal
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té per base un polígon qualsevol i les altres cares del qual (anomenades cares de la piràmide) són triangles que tenen un vèrtex comú (anomenat vèrtex de la piràmide).
Una piràmide és anomenada triangular tetràedre, quadrangular, pentagonal , etc, segons que la base sigui, respectivament, un triangle, un quadrilàter, un pentàgon, etc Una piràmide és anomenada regular si la base és un polígon regular i les cares són triangles isòsceles Hom anomena altura d’una piràmide la distància del vèrtex al pla del polígon El volum de la piràmide és el terç de la superfície de la base per l’altura Tallant una piràmide amb un pla hom obté dos políedres El políedre que conté el vèrtex és també una piràmide L’altre rep el nom de piràmide truncada
mitjana
Matemàtiques
En un triangle, segment que va d’un vèrtex al centre del costat oposat.
Tot triangle té tres mitjanes, que es tallen en un únic punt, anomenat baricentre El baricentre divideix cada mitjana en dos segments, el segment baricentre-vèrtex essent el doble de llarg que l’altre
con
Matemàtiques
Superfície reglada generada per totes les rectes (generatrius) que passen per un punt dit vèrtex i per una corba (exterior al punt donat) dita directriu.
La superfície consta de dos fulls units pel vèrtex Es parla de con de revolució si la superfície cònica és engendrada per una recta que passa pel vèrtex i gira al voltant d’una altra recta que també hi passa, la qual és anomenada eix del con Les corbes obtingudes en tallar un con de revolució amb un pla que no passa pel vèrtex reben el nom de seccions còniques o, simplement, còniques Si el pla secant és parallel a una generatriu del con, la cònica rep el nom de paràbola en la resta de casos, el pla secant determina una ellipse o una hipèrbola, segons…
con

con
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cos limitat per un pla que conté una corba tancada (base del con) i pel conjunt de semirectes que, partint d’un punt fix (vèrtex del con) exterior al pla de la base, recolzen sobre la corba.
Es parla de con circula r si la base és una circumferència En un con circular, si la projecció del vèrtex sobre el pla de la base coincideix amb el centre, es parla de con recte , en cas contrari es parla de con oblic Els segments que tenen per extrems el vèrtex i un punt qualsevol de la base s’anomenen generatrius l’altura d’un con és la distància del vèrtex al pla de la base El volum d’un con és un terç de l’àrea de la base per l’altura L’àrea lateral d’un con circular recte és π rg , essent r el radi de la base i g la longitud de la generatriu
angles corresponents

Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats
Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, ambdós a un mateix costat de la secant, un d’ells intern i l’altre extern i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles corresponents són iguals