Resultats de la cerca

Fou professor de matemàtiques a Erlangen Demostrà diferents teoremes que reben el seu nom, i estudià la geometria del cercle, del triangle i de la piràmide triangular

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Contribuí a la teoria de funcions, estudià les funcions abelianes, les ellíptiques, les variables complexes, el càlcul de variacions i la convergència de les sèries i enuncià el teorema que duu el seu nom Fou rector de la Universitat de Berlín 1873-97

Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell Construí una…

Treballà en l’elaboració de l’àlgebra de la lògica, que havia introduït GBoole, i posà de manifest els aspectes d’ordre reticular que caracteritzen l’àlgebra de Boole La seva obra principal és Vorlesungen über die Algebra der Logik ‘Lliçons sobre l’àlgebra de la lògica’, 1890-1905

És la base conceptual de l’anàlisi no estàndard, intuïda per Wilhelm Gottfried Leibniz al segle XVII i, formalitzada per Abraham Robinson al començament dels anys seixanta, usa tècniques de teoria de models

Fou catedràtic de geometria a Oxford i de matemàtiques pures a Cambridge Investigà la teoria dels nombres, especialment la teoria de les funcions El 1908, simultàniament però independent del metge alemany Wilhelm Weinberg, formulà la llei de Hardy-Weinberg

Es proclamà campió del món el 1894 en vèncer Wilhelm Steinitz, títol que conservà fins el 1921 La seva tècnica es distingí pel caràcter eminentment posicional, continuador del de Steinitz, i donà una embranzida definitiva a la nova concepció del joc d’escacs

Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij

Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que Julius Wilhelm…