Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més importants són els…

La unitat de densitat de flux emprada correntment en radioastronomia és el jansky

Forma colònies d’una gran densitat sobre les roques de la zona intermareal, la qual cosa dona lloc a una franja negra d’aproximadament 1 m d’amplada, especialment a les àrees de fort trencant Els musclos es fixen al substrat sòlidament, mitjançant el bissus S’alimenten de plàncton, animal i vegetal, que capturen per filtració Molt apreciats en gastronomia, els musclos són conreats en parcs artificials des de temps molt antic mitilicultura A la Mediterrània predomina el musclo mediterrani M galloprovincialis , mentre que a l’Atlàntic ho fa el musclo comú M edulis , molt…

Té la closca de color groc amb franges concèntriques, els radis blancs i l’interior vermell Moltes vegades la mar tira les seves closques a la platja És comestible

La seva massa és equivalent a 20 000 bilions de vegades la del Sol i hom creu que s’ha format per l’atracció gravitatòria mútua de les galàxies al llarg del temps de vida de l’Univers

Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de forma irregular que tenen una …

Un dels més espectaculars fou detectat per el coronògraf LASCO, embarcat a SOHO, el 15 de gener de 1996 Les ejeccions de núvols coronals de plasma són el resultat d’una expansió dels camps magnètics coronals tancats en forma d’erupcions transitòries de massa són coneguts també com a CME Coronal Mass Ejections Són els agents conductors dels xocs magnetohidrodinàmics que es propaguen pel medi interplanetari, la segona forma d’expulsar material coronal a l’espai la primera són els dolls de vent solar d’alta velocitat d’un forat coronal Les…

Tenen una coloració variable groguenca, verdosa o grisosa La seva carn és molt apreciada, crua o en conserva Viuen enfonsades en el fang o en llocs de sorra fina i d’aigües tranquilles Hom n'efectua la recollecció amb rasclet, o amb la mà en llocs on hi ha marees, i dura tot l’any, però especialment a l’estiu i a la tardor

Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…

Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…