Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
castanyó
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes, semblant a la sípia, però més petit (20 cm).
És bentònic, viu en aigües més profundes que la sípia i comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó La conquilla interna escut és semblant a la de la sípia però té un fibló terminal llarg que sobresurt de l’animal viu i que ha fet que a certes regions de les costes catalanes l’animal sigui anomenat alternativament sípia de punxa o castanyó de punxa
morralet
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sepiòlids, de petites dimensions (5-6 cm), de cos curt i rabassut i aletes laterals arrodonides.
La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs
noueta
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels protobranquis, de la família dels nucúlids, que té la conquilla circular, amb un diàmetre d’1 cm, aproximadament, i amb les vores finament dentades.
És un animal de característiques molt primitives, sobretot en l’estructura de les brànquies Habita colgat a la sorra o al fang
musclo
Colònia de musclos
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels mitílids, les conquilles del qual assoleixen 8 cm de llargada; és de color negre a l’exterior i d’un blau iridescent a l’interior.
Forma colònies d’una gran densitat sobre les roques de la zona intermareal, la qual cosa dona lloc a una franja negra d’aproximadament 1 m d’amplada, especialment a les àrees de fort trencant Els musclos es fixen al substrat sòlidament, mitjançant el bissus S’alimenten de plàncton, animal i vegetal, que capturen per filtració Molt apreciats en gastronomia, els musclos són conreats en parcs artificials des de temps molt antic mitilicultura A la Mediterrània predomina el musclo mediterrani M galloprovincialis , mentre que a l’Atlàntic ho fa el musclo comú M edulis , molt…
litòfag | litòfaga
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les…
univalve | univalva
Anatomia animal
Malacologia
Dit de l’animal, especialment del mol·lusc, que té la closca formada només per una valva.
bissus
Anatomia animal
Malacologia
Feix de filaments propis de molts mol·luscs lamel·libranquis que fixen l’animal al substrat, d’una manera temporal,.
com és el cas dels estadis juvenils d’algunes escopinyes Venus , de les cloïsses Tapes i de les petxines de pelegrí Pecten , o bé d’una manera definitiva, com en els musclos Mytilus i les nacres Pinna El bissus és secretat per unes glàndules especials —anomenades bissògenes— del peu d’aquests animals, en forma líquida, i se solidifica en entrar en contacte amb l’aigua És format per proteïnes afins a la sericina de la seda, i en alguns casos pot ésser filat i teixit nacres
closca
Detall de la closca d’una tortuga
jeff gynane / Fotolia.com
Anatomia animal
Carcinologia
Herpetologia
Malacologia
Embolcall dur i rígid d’un animal, com és ara el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscs, i l’ossi i corni dels quelonis.
teredínids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis de cos allargat, vermiforme, recobert per dues valves molt curtes i trencades per ambdós extrems que recobreixen solament l’extrem anterior de l’animal; el mantell és tubiforme i es perllonga a l’extrem posterior per dos sifons.
Amb les valves excava galeries a la fusta, gràcies a les nombroses dents, molt petites, amb l’ajuda de secrecions àcides que estoven la fusta Es nodreix de la cellulosa de la fusta És molt perjudicial per a les estructures de fusta dels ports Inclou el gènere Teredo , amb l’espècie Teredo navalis broma o corc marí