Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
testaci | testàcia
Anatomia animal
Malacologia
Dit dels animals, especialment dels mol·luscs, que tenen closca.
pop

Pop
© Lluís Prats
Malacologia
Nom genèric dels mol·luscs octòpodes de la família dels octopòdids.
Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur…
voluta
Malacologia
Nom donat a diversos mol·luscs gastròpodes prosobranquis de la família dels volútids i del subordre dels estenoglossos.
Animals marins, es caractitzen pel fet de posseir una conquilla ovoide i fusiforme que presenta una espiral, sovint amb colors molt vistosos Habiten a les mars càlides Cal destacar-ne la voluta imperial Aulica imperialis , pròpia de les Filipines i molt apreciada pels colleccionistes
pteròpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs opistobranquis que es caracteritzen pel fet de presentar dues làmines dèrmiques musculoses col·locades una a cada costat del cap i que mouen com si fossin ales; tenen el peu més o menys modificat.
Són pelàgics i cosmopolites, formen una part important del zooplàncton marí i constitueixen l’aliment bàsic de molts animals, com les balenes Comprèn el grup dels tecosomats, que tenen conquilla i són micròfags, i el dels gimnosomats , que no tenen conquilla i són depredadors, especialment de tecosomats
nudibranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis que es caracteritzen per la presència en el dors de papil·les de forma variable que funcionen com a brànquies externes.
Els adults no tenen conquilla i posseeixen un parell de tentacles bucals, que poden ésser reduïts, i un parell de tentacles cefàlics amb funcions olfactives La coloració d’aquests animals és molt variada i, sovint, d’una gran bellesa Habiten a la zona infralitoral de totes les mars, entre les algues Comprèn espècies fitòfagues i espècies depredadores
octòpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels dibranquis que es caracteritzen pel fet de posseir solament vuit braços iguals, reunits a la base mitjançant una membrana intertentacular.
Les ventoses són desproveïdes de corona cuticular El cos és més curt que els braços, en forma de sac i sense aletes La conquilla interna és inexistent o bé és molt reduïda En general, són animals bentònics i costaners, depredadors d’una gran voracitat, que s’alimenten sobretot de crustacis, com els pops Hi ha també formes pelàgiques, com els argonautes Són molt comuns a tot el món
bissus
Anatomia animal
Malacologia
Feix de filaments propis de molts mol·luscs lamel·libranquis que fixen l’animal al substrat, d’una manera temporal,.
com és el cas dels estadis juvenils d’algunes escopinyes Venus , de les cloïsses Tapes i de les petxines de pelegrí Pecten , o bé d’una manera definitiva, com en els musclos Mytilus i les nacres Pinna El bissus és secretat per unes glàndules especials —anomenades bissògenes— del peu d’aquests animals, en forma líquida, i se solidifica en entrar en contacte amb l’aigua És format per proteïnes afins a la sericina de la seda, i en alguns casos pot ésser filat i teixit nacres
aplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs formada per individus d’organització primitiva, d’aspecte vermiforme, amb simetria bilateral.
Manquen de closca, però tenen espícules calcàries, secretades per cèllules epidèrmiques El mantell és ben desenvolupat i el peu rudimentari Són amfineures Tots són marins, i viuen al fons, o sobre plantes o altres animals Tradicionalment s’havia considerat que els aplacòfors eren un grup germà dels poliplacòfors o quitons i que dins dels aplacòfors hi havia dues branques principals els solenogastres o neomeniomorfs Neomenia i els caudofoveats o caetodermomorfs Chaetoderma Els darrers estudis mostren que el grup dels aplacòfors no té base filogenètica, i que els …
ortonèctids
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mesozous formada per petits animals marins, endoparàsits de mol·luscs, poliquets, nemertins i equinoderms.
L’anatomia és molt simple hi ha una capa externa monoestratificada, el somatoderma, que envolta una cavitat ocupada per elements germinals El somatoderma, totalment recobert de cilis externament, té les cèllules disposades en anells transversals, de manera que el cos té una aparença de segmentació Llur cicle biològic no ha estat completament esbrinat sembla clar, però, que hi ha una alternança de generacions entre individus sexuats i asexuats, els primers de vida lliure Hi ha un marcat dimorfisme sexual, essent les femelles molt més grosses que els mascles