Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
fòlada
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels folàdids, que presenta conquilla de valves iguals, allargades i lleugerament còniques i oberta per ambdós caps, de 9 a 14 cm de llargada.
No duu xarnera, i les valves resten unides solament per músculs La superfície externa de la conquilla presenta unes estriacions denticulades La fòlada té un peu curt i truncat, i els dos sifons són llargs i soldats quasi fins al final Habita a les roques calcàries de poca profunditat, on excava galeries d’uns 10 cm És abundant a l’Atlàntic i a la Mediterrània És luminescent en la foscor, comestible i força apreciada
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb…
limnea
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors, de la família dels limnèids, de closca espiraliforme i molt allargada.
Habiten a l’aigua dolça Les espècies L stagnalis , de 6 cm de llargada, i L peregra , d’uns 3 cm, són corrents als Països Catalans
argonauta
argonauta 2 ( A. argo )
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes de l’ordre dels octòpodes, semblants als pops.
Els mascles són molt petits uns 2 o 3 cm, molt més que les femelles, que mesuren fins a 15 cm Els mascles tenen un braç hectocòtil que, un cop desenvolupat dins una bossa, es desprèn del cos per autotomia en el moment de la fecundació, l’extrem d’aquest braç, portador dels espermatozoides, penetra a la cavitat pallial de la femella i la fecunda Les femelles tenen dos dels braços repleglats endarrere i molt modificats són amples i aplanats a l’extremitat i secreten una ooteca fràgil, calcària, espiralada i estriada que mesura uns 15 cm, a la qual, a més,…
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos…
ballaruga
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.
Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades,…
ascidi

Ascidis
© Fototeca.cat-Corel
Helmintologia
Malacologia
Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis, que comprèn moltes espècies similars, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats; molt sovint apareixen recobertes de sorra, de conquilles de mol·luscs, etc.
L’espècie A mentula , molt freqüent a la Mediterrània, fa d’uns 5 a 10 cm i viu en els anomenats fons d’ascidis, entre 30 i 100 m de profunditat
tetrabranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes que inclou espècies amb 4 brànquies, nombrosos tentacles, cos protegit per una closca externa dividida en membranes i cambres separades per envans transversals, de les quals l’animal només ocupa la més externa, que és la formada darrerament, i és unit mitjançant un múscul, el sifó, a la cambra inicial, la darrera.
El cor és dividit en quatre cavitats Actualment només n'hi ha una forma viva, el nàutil , nadiu del Pacífic, d’uns 70 cm de diàmetre, que, bé que normalment habita als fons abissals, en determinades èpoques de l’any s’apropa a les costes nedant Els tetrabranquis foren molt abundats durant l’era secundària cal destacar-ne l'ammonit
xel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniforme i més clara.
Té les dues valves bombades, i al costat de la xarnera hi ha dues expansions laminars com les de la petxina de pelegrí, però asimètriques D’uns 5-8 cm, habita els fons de sorra i de pedres petites per sota dels 10 m de fondària És relativament comú a les aigües dels Països Catalans, on és comercialitzat a causa de la seva carn gustosa
pop

Pop
© Lluís Prats
Malacologia
Nom genèric dels mol·luscs octòpodes de la família dels octopòdids.
Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és compresa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina