Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
eulamel·libranquis
Malacologia
 
						Ordre de mol·luscs de la classe dels lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir dos parells de brànquies laminars, unides per parts transversals. 
Presenten gairebé sempre dos sifons i dos músculs adductors Habiten a la mar i a les aigües dolces Algunes espècies són comestibles i molt apreciades cloïssa, escopinya de gallet, etc
filibranquis
Filibranquis
© C.I.C. Moià
Malacologia
 
						Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir les brànquies formades per filaments allargats i plegats en nansa. 
No tenen múscul adductor anterior, o bé hi és molt reduït, i el peu és curt i no serveix per a la locomoció Es nodreixen de plàncton Pertanyen a aquest ordre la majoria de molluscs aquàtics comestibles musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc
solènids
Malacologia
 
						Família de mol·luscs lamel·libranquis de closca allargada i rectangular, amb els extrems anterior i posterior oberts. 
Viuen colgats en fons de sorra o fang a poca fondària i en posició vertical Són comestibles i molt apreciats Entre les espècies més comunes a les costes dels Països Catalans hi ha la navalla  Ensis ensis , el ganivet  Ensis siliqua  i la caravella  Solenocurtus antiquatus 
venèrids
Malacologia
 
						Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment. 
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada  Venus verrucosa , la rossellona  Vgallina , el petritxol de sang  Cytherea chrone , la cloïssa  Tapes decussatus , l’escopinya de llet  Ttexturata  i la cloïssa llisa  Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles
arca
arca
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis marins de l’ordre dels filibranquis, que poden atènyer grans dimensions; tenen la xarnera taxodont i manquen de sifons.
La superfície inferior del peu és plana, i poden reptar, bé que els adults solen viure fixats a roques o altres objectes, amb un bissus filamentós Existeixen moltes espècies d’arca que habiten totes les mars, especialment les tropicals Són comestibles L' arca de Noè o peu de cabrit  A noae , anomenada també peu de cabrit, és freqüent a la Mediterrània és poc apreciada
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
 
						Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines. 
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet  C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples  C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran  C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca  C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa  C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són …
cargol

Cargol bover
Parent Géry (CC BY-SA 3.0)
Alimentació
  Malacologia
 
						Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies. 
El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites concavitats…