Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
crepídula
Malacologia
Mol·lusc de la classe dels gastròpodes
prosobranquis, de l’ordre dels mesogastròpodes, de 3 a 4 cm de llargada, amb la closca en forma de sac.
Són hermafrodites proteràndrics Viuen fixats a les pedres o bé damunt uns altres individus del mateix gènere L’espècie C fornicata és molt abundant a la Mediterrània
ortonèctids
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mesozous formada per petits animals marins, endoparàsits de mol·luscs, poliquets, nemertins i equinoderms.
L’anatomia és molt simple hi ha una capa externa monoestratificada, el somatoderma, que envolta una cavitat ocupada per elements germinals El somatoderma, totalment recobert de cilis externament, té les cèllules disposades en anells transversals, de manera que el cos té una aparença de segmentació Llur cicle biològic no ha estat completament esbrinat sembla clar, però, que hi ha una alternança de generacions entre individus sexuats i asexuats, els primers de vida lliure Hi ha un marcat dimorfisme sexual, essent les femelles molt més grosses que els mascles
esclop
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de l’ordre dels monotocardis, de la família dels caliptrèids, de 3 a 4 cm de llargada.
La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans
aplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs formada per individus d’organització primitiva, d’aspecte vermiforme, amb simetria bilateral.
Manquen de closca, però tenen espícules calcàries, secretades per cèllules epidèrmiques El mantell és ben desenvolupat i el peu rudimentari Són amfineures Tots són marins, i viuen al fons, o sobre plantes o altres animals Tradicionalment s’havia considerat que els aplacòfors eren un grup germà dels poliplacòfors o quitons i que dins dels aplacòfors hi havia dues branques principals els solenogastres o neomeniomorfs Neomenia i els caudofoveats o caetodermomorfs Chaetoderma Els darrers estudis mostren que el grup dels aplacòfors no té base filogenètica, i que els solenogastres formen un…
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’aparell…
anodonta
Malacologia
Gènere de mol·luscs eulamel·libranquis d’aigua dolça de la família dels uniònids, de mida bastant grossa, amb un cicle biològic particular, característic de tots els individus de la família.
Les valves, molt nacrades, són emprades en la indústria de botons de nacre i en la fabricació de perles de poc valor Són freqüents a tot Europa lamellibranquis
uniònids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis integrada per individus amb totes dues valves iguals, amples i globuloses, de color fosc, amb el peu ample i en forma de destral i el mantell amb replecs i papil·les.
Habiten a l’aigua dolça de temperatura freda i sense contaminació De desenvolupament indirecte per una larva gloquidi, inclou, entre d’altres, els gèneres Unio , Margaritana i Anodonta , les espècies dels quals poden produir perles petites Margaritana margaritifera és estesa pels Pirineus, els Vosges i Escòcia