Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tel·línids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis que inclou uns pocs gèneres d’animals de closca asimètrica, més llarga per un costat que per l’altre, minsa i prima, amb la cara interna de les valves dentada amb sifons molt llargs i separats.
Es nodreixen de petitíssimes algues que xuclen amb els sifons Destaca el gènere Tellina , amb Tnitida , molt comuna en fons de sorra dels litorals dels Països Catalans
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
amfineures
Malacologia
Grup de mol·luscs marins, molt primitius, sense conquilla (aplacòfors) o bé amb una sèrie de plaques dorsals articulades (poliplacòfors).
Tenen un sistema nerviós arcaic, amb quatre connectius i sense diferenciació en ganglis Són litorals i repten pel fons o neden És un grup amb pocs representants, el més important dels quals és el quitó
anòmia
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui
marí de l’ordre dels filibranquis, que té les dues valves primes, irregulars, desiguals, de tons rosats, i nacrades per dins.
La valva inferior és gairebé plana i té una perforació a través de la qual passa el bissus, calcificat, amb el qual es fixa al substrat roques, closques de cargols La valva superior és bombada hom l’empra en la fabricació d’objectes d’artesania ornamentals Les anòmies són abundants als litorals europeus
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són…
diotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que tenen dues brànquies i són d’hàbits majoritàriament litorals.
prosobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs gastròpodes constituïda pels cargols marins més comuns.
Els prosobranquis, el nom dels quals deriva de la posició anterior, primitiva, de la brànquia en contraposició als opistobranquis, que la tenen en posició posterior, solen caracteritzar-se per la presència d’una conquilla, generalment enrotllada en espiral i amb un opercle Els connectius nerviosos entre els ganglis pleurals i parietals són encreuats estreptonèuria, a causa de la torsió del sac visceral La ràdula, estructura còrnia utilitzada per a brostejar o, degudament modificada, com a òrgan d’atac, és molt important a l’hora de definir els diferents grups Gairebé tots els prosobranquis…
opistobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que es caracteritzen per una distorsió parcial del sac visceral, en el sentit de desfer l’espiralització primitiva.
A causa d’això, els connectius nerviosos no presenten quiastonèuria La brànquia única, que és la del cantó dret, és situada, juntament amb l’aurícula, darrere el ventricle, fet que dóna nom al grup La brànquia pot ésser reduïda o bé mancar-hi En aquest cas, la respiració és de tipus cutani, o bé mitjançant brànquies secundàries en forma de papilles al descobert situades dorsalment nudibranquis La majoria de les espècies manquen de conquilla, o bé aquesta és molt prima i recoberta pel mantell Tots els representants d’aquest grup són hermafrodites Amb una sola excepció una espècie del llac…
calamars
Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…