Resultats de la cerca

Tot i que no consta documentalment, l’església té un origen probablement del segle XII En el transcurs d’una campanya de restauració que hom hi dugué a terme la dècada de 1970, aparegué l’ara primitiva que actualment torna a servir d’altar El 9 de setembre de 1979 el bisbe de Girona beneí l’església i hi fou entronitzada una nova imatge de la Mare de Déu, obra de l’escultor Modest Fluvià, el qual s’inspirà en l’antiga

Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important…

El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil astrolabi, nom amb…

Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà…

Necròpoli Al final del segle passat, segons una notícia de J Pella i Forgas, foren descobertes unes sepultures excavades a la roca al voltant de l’església parroquial de Palafrugell Sembla que devien ésser de tipus antropomorf, ja que, segons aquest autor, tenien forma de taüt i la capçalera tenia un forat rodó Aquestes tombes, de les quals no sabem pas quin nombre aparegué, foren descobertes en construir unes cases Cal relacionar aquestes sepultures amb un moment d’habitació de l’alta edat mitjana, possiblement de cap a l’any 1000 Bibliografia J Pella i Forgas Historia del…

Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment, sense que…

Aquesta església fou la parròquia del poblat, avui desaparegut, de Filella, que es trobava segurament a la partida del terme de Bellcaire dita “el Vilot” Des del 1186, almenys, hi ha referències a l’existència d’aquest temple, del qual era sufragània l’església de Santa Maria de Bellcaire El primer rector de nom conegut és Arnau 1202 Aquesta parròquia consta com a tal el 1391, quan les rendes del rector foren taxades en 20 sous en la dècima d’aquell any La rectoria de Filella fou suprimida i traslladada a Bellcaire a la segona meitat del segle XVI Vers el 1979, en uns treballs d’anivellament…

El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119 La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica de Santa…

Tot I que la primera referència explícita del castell és força tardana, el topònim Vila-rodona surt ja esmentat l’any 959 quan Domènec cedí a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc de Freixà per tal d’edificar-hi un castell, i Vilarodona amb les villes i vilars El terme de Vila-rodona fou un domini tradicional de l’església de Barcelona, com ho fou el terme i castell del Montmell, del qual depengué Inicialment la totalitat o bona part del terme actual de Vila-rodona No fou fins al final del segle XII que aparegué un castelli…

L’any 978, en temps de l’abat Guidiscle, els monjos de Ripoll varen endur-se al seu monestir les relíquies del suposat màrtir sant Eudald, que era venerat a Ax dels Termes Arieja, lloc on, segons la tradició, devia ésser martiritzat per ordre d’Àtila El segle XI algunes d’aquestes relíquies foren traslladades a la primitiva església de Santa Maria de Sorba, propietat de Ripoll, segons una inscripció que hi aparegué al moment de les darreres excavacions, cosa que ha fet crear unes hipòtesis un xic fantasioses sobre un suposat martyrium de sant Eudald en aquest lloc En realitat…