L’any 978, en temps de l’abat Guidiscle, els monjos de Ripoll varen endur-se al seu monestir les relíquies del suposat màrtir sant Eudald, que era venerat a Ax dels Termes (Arieja), lloc on, segons la tradició, devia ésser martiritzat per ordre d’Àtila. El segle XI algunes d’aquestes relíquies foren traslladades a la primitiva església de Santa Maria de Sorba, propietat de Ripoll, segons una inscripció que hi aparegué al moment de les darreres excavacions, cosa que ha fet crear unes hipòtesis un xic fantasioses sobre un suposat martyrium de sant Eudald en aquest lloc. En realitat sant Eudald fou sempre venerat a Ripoll, inicialment el dia 3 d’octubre i, més tard, l’11 de maig. Avui les seves relíquies, dintre una arqueta i bust d’orfebreria del segle XVII, són venerades encara en una capella del monestir. Sant Eudald aviat fou considerat patró de la vila, i abans de l’any 1280, li fou erigida una església en una placeta que és anomenada ja plaça de Sant Eudald des del segle XIII. En ella el 26 de desembre de 1296 foren erigits els cònsols que havien de regir la vila de Ripoll i que foren causa d’una revolta, excomunió i posterior perdó general de la vila el 1 5 de gener de l’any 1297. No tenim notícies de l’edificació primitiva. Aquesta fou renovada el segle XVIII i les seves obres de reforçament acabaren l’any 1822. Era regida per sacerdots o beneficiats dependents dels domers de Sant Pere i hi radicaven algunes confraries d’oficis de la vila. Fou aterrada l’any 1938, i en el lloc del seu antic emplaçament hi ha actualment la plaça de Sant Eudald, ampliació de la placeta tradicional de davant l’església.