Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
blàzar
Astronomia
Objecte d’aparença estel·lar amb característiques molt semblants a les AGN, però que emet gran part de la seva energia en la banda de raigs γ de l’espectre electromagnètic.
Es creu que un blàzar podria tractar-se d’un objecte físic molt semblant a una AGN o un quàsar, amb un forat negre supermassiu al centre i un parell de dolls de partícules ejectades a l’espai exterior a velocitats relativistes El que diferencia els blàzars dels quàsars o les AGN és que els primers tenen un dels dolls de matèria relativista orientat cap a la Terra, de manera que l’emissió observada és dominada pels fenòmens que s’esdevenen a la regió del jet A més de ser detectada en raigs γ, una AGN ha de presentar una de les següents propietats per a ésser classificada com a blàzar una…
càmera electronogràfica
Astronomia
Càmera fotogràfica d’imatge electrònica; és anomenada també càmera electrònica
.
Collocada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat…
moviment superlumínic
Astronomia
Moviment amb velocitat aparent més gran que la velocitat de la llum.
Els moviments superlumínics s’han detectat en els jets d’objectes astronòmics tipus quàsar o microquàsar a causa de la illusió òptica que es produeix quan s’observa el moviment projectat en l’esfera celeste d’un núvol de matèria que es mou a grans velocitats, en direcció gairebé perpendicular a l’esfera L’efecte es produeix perquè el material ejectat viatja quasi tan ràpidament com la llum que emet, de manera que l’emissió no pot deixar gaire enrere la font emissora Així, la separació temporal entre dos esdeveniments pot semblar molt inferior a la real, depenent de la velocitat…
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o…
explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han…
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07…
espectroscopi
Astronomia
Física
Espectròmetre que permet l’observació visual (sobre una pantalla òptica, catòdica, monitor de TV, etc.) de l’espectre de la radiació estudiada.
quàsar
Astronomia
Objecte amb aparença estel·lar, que és una font molt potent d’ones radioelèctriques, l’espectre del qual presenta un notable desplaçament cap al vermell.
El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source ‘font quasi estellar’, i a vegades hom empra la sigla QSS El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan TMatthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat Però el 1963 hom comprovà que els espectres…
forat negre
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
cambra de Baker-Nunn
Astronomia
Telescopi fotogràfic, tipus Schmidt (part òptica deguda a Henry Frederik Baker), movible només en tres eixos (part mecànica deguda a Nunn), usat peral seguiment i la localització de satèl.lits artificials.
Té un mirall de 75 cm de diàmetre i abasta 30° en la direcció del satèllit seguit Fotografia la trajectòria del satèllit sobre un fons fix d’estels per l’acció periòdica d’un obturador en resulta una imatge en forma de línia dividida en segments De l’estudi de les imatges obtingudes des de les diferents estacions que componen una xarxa, hom pot calcular els paràmetres dels satèllits artificials