Resultats de la cerca

Fou el primer que estudià els estels fixos mitjançant l’anàlisi espectral descobrí asteroides i cometes, entre aquests darrers el que porta el seu nom

Enginyer químic, des del 1902 es dedicà únicament a l’astronomia Fou el creador de la majoria de les teories que han servit de base a la moderna astrofísica estellar El 1905 ideà, al mateix temps que Russell, el diagrama que porta llur nom

Treballà a l’observatori Lowell Flagstaff, EUA, on descobrí un gran nombre de cometes i asteroides mitjançant el comparador de parpelleig Elaborà, en collaboració amb R Burnham i N Thomas, el catàleg d’estels que porta el seu nom, format per prop de 12000 estels amb un elevat moviment propi

Estudià a l’École Polytechnique de París, de la qual fou nomenat professor de geodèsia 1848, i passà després a la Universitat de Nancy com a professor d’astronomia 1855 El 1876 fou nomenat president del Bureau des Longitudes, i el 1878, director de l’Observatoire de París Descobrí el cometa que porta el seu nom 1843 Enuncià una teoria que intenta de relacionar el temps meteorològic amb l’aparició de les taques solars, i desenvolupà alguns mètodes per a millorar la precisió de les mesures astronòmiques

Fou secretari de la Royal Society, professor a Oxford i director de l’observatori de Greenwich Collaborador de Newton, pronosticà per al 1758 la tornada a la proximitat terrestre del cometa que avui porta el seu nom  cometa de Halley Feu treballs importants sobre la durada de la vida en determinades contrades angleses Estudià el magnetisme terrestre i els moviments de la Lluna i publicà el primer catàleg dels estels de l’hemisferi austral i unes Tabulae Astronomicae 1749, d’un gran valor al seu temps

Ha estat estudiat de prop per la sonda Giotto

De molt jove treballà en la classificació dels manuscrits de Tycho Brahe El 1672 Picard el portà a París, per a treballar a l’observatori d’aquesta ciutat Collaborà amb Picard, Azout i Huygens Fou també professor de matemàtiques a Dauphin i a Copenhaguen El 1675 determinà la velocitat de la llum a partir de l’observació de les immersions i emersions dels satèllits de Júpiter dins el con de l’ombra del planeta Perfeccionà el micròmetre, inventat feia poc, i li donà gairebé les característiques actuals També construí el primer instrument meridià de passos 1690 i el primer cercle meridià 1704,…

Creà el polariscopi, el goniòmetre de collimador per a mesurar els índexs de refracció, el compensador òptic que porta el seu nom, un higròmetre i l’aixeta de tres vies per a la màquina pneumàtica El 1840 detectà l’anomenat punt de Babinet , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° pel damunt del Sol punt d’Aragó Francesc Aragó , punt de Brewster David Brewster Estudià la doble refracció circular, la influència del moviment de la Terra sobre les interferències lluminoses, les projeccions…

Treballà als observatoris d’Hamburg 1919, del mont Wilson 1931 i del mont Palomar, on el 1943, amb l’ajut del telescopi gegant, resolgué en estels el nucli de la nebulosa d’Andròmeda, fet que el portà a establir dos tipus de poblacions estellars població I i població II Determinà que existeixen dos tipus ben definits de Cefeides Aquestes observacions el portaren, el 1952, a corregir la constant de Hubble en la mesura de les distàncies intergalàctiques El 1954 determinà l’origen d’una intensa radiofont en la constellació del Cigne, i explicà la seva teoria sobre l’emissió d’ones de ràdio en…

El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per causes…