Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Sinope
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter, descobert el 1914 per l’astrònom nord-americà S. B. Nicholson.
Té un diàmetre de 36 km i un radi orbital d’uns 23,7 milions de quilòmetres El seu moviment orbital és retrògrad
galàxia de Seyfert
Astronomia
Cadascuna de les galàxies espirals que es caracteritzen pel fet de tenir un nucli de color blau, de molt petites dimensions i extremament lluminós.
La primera galàxia d’aquest tipus fou descoberta el 1944 per Carl Seyfert, el qual el mateix any n'identificà 11 més A les regions centrals hi ha núvols de gas molt calents, que s’expandeixen ràpidament La lluminositat d’aquestes galàxies és normal a la regió visible, però és molt elevada a la zona infraroja Algunes galàxies de Seyfert són també potents fonts d’ones radioelèctriques Hom accepta generalment que els fenòmens responsables de les característiques distintives d’aquestes galàxies consisteixen en explosions a molt gran escala, però en desconeix la natura
el Sextant
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Lleó, la Copa i l’Hidra femella.
Conté 34 estels visibles a ull nu, el principal dels quals, α Sextantis , té una magnitud visual de 4,5, pertany al tipus espectral A0 i és situat a una distància de 270 anys llum
el Serpentari
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Cua del Serpent, el Sagitari, l’Escorpió i el Cap del Serpent.
L’estel principal de la constellació, α Ophiuchi, és un estel blanc de magnitud visual 2,04, situat a una distància de 60 anys llum, i és envoltat d’un extens núvol de calci La constellació del Serpentari conté també l’anomenat estel de Barnard
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…
Saturn

Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…
Saros
Astronomia
Període de temps després del qual la successió d’eclipsis de Sol i de Lluna es repeteix novament.
Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que, pel fet que no…
observatori de San Fernando
Astronomia
Observatori astronòmic situat a les proximitats de San Fernando (Cadis).
Fou edificat entre els anys 1763 i 1798 al turó de Torre Alta, a càrrec de la marina espanyola, de la qual depèn actualment Entre els seus instruments destaquen un telescopi equatorial fotogràfic i una ullera meridiana A partir del 1791 començà la publicació de l' Almanaque náutico , que conté els elements de les òrbites dels planetes i de la Lluna, com també llurs posicions al firmament i les del Sol A més, conté les posicions de gairebé un miler d’estels escollits entre els visibles a ull nu Durant molts anys, el meridià de San Fernando serví com a meridià de referència en els mapes…
el Sagitari
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.
Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel α Sagittarii és de magnitud 4,11 i és situat a una distància de 250 anys llum La constellació, però, contràriament a la norma establerta, conté altres estels més brillants que l’estel α Sagittarii Un altre objecte celeste important de la constellació és una nebulosa d’emissió, coneguda amb el nom de nebulosa Trifida , que és situada al NE de l’estel λ Sagittarii Cal assenyalar també que la direcció de la constellació és la de les regions centrals de la Galàxia
la Sageta
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Guineueta, el Dofí i l’Àguila.
És una de les 48 constellacions descrites per Ptolemeu a l’ Almagest Conté 28 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel principal, α Sagittae o Sham , és un estel supergegant de magnitud 2,37 i situat a una distància de 540 anys llum Entre els astres importants de la constellació cal assenyalar una nova recurrent, catalogada com a N-Sagittae 1913, la qual l’any 1946 presentà una explosió que la feu augmentar 11 vegades de brillantor