Resultats de la cerca

El 1893 fou convidat per Flammarion a l’observatori de Juvisy-sur-Orge, des del qual començà a estudiar el planeta Mart Des de l’observatori de Meudon féu el 1909 una observació molt acurada dels detalls de la superfície del planeta Contra les idees de G Schiaparelli suggerí que els “canals” no eren més que illusions òptiques S'interessà també per la història de l’astronomia grega i egípcia

De família noble, estigué vinculat al cercle interessat per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del s XVI La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de los planetas y estrellas València 1580 resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

El meteorit dels Urals El matí del 15 de febrer un meteorit va impactar prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, situada al vessant oriental dels Urals Uns estudis posteriors van determinar que es tractava d’un asteroide d’uns 17 m de diàmetre i una massa d’unes 10000 tones que va entrar a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra Durant el viatge a través de l’atmosfera, l’asteroide es va fragmentar en molts trossos, la majoria dels quals s’acabaren desintegrant i d’altres van arribar fins a la Terra L’ona de xoc va causar diversos ferits i nombrosos danys materials A l’octubre se’n va…

Trànsit de Venus Imatge del trànsit de Venus presa pel satèllit Hinode © JAXA / NASA El pas de Venus per davant del Sol és un dels fenòmens astronòmics més inusuals Per les característiques de les òrbites de Venus i la Terra, els trànsits de Venus es produeixen de dos en dos cada vuit anys, i el següent, al cap de més d'un segle Així, el 2004 es va produir un d'aquest trànsits i el 2012 el següent, però ara ja no se n'observaran de nou fins el 2117, i posteriorment el 2125 Per aquest motiu, el 5 de juny milers d'astrònoms afeccionats i professionals van estar pendents d'aquest fenomen Des de…

El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…

Consistent a deixar oscillar un pèndol, lliurement, durant un llarg període de temps hom pot observar, així, un canvi del pla d’oscillació del pèndol respecte a la Terra, cosa que constitueix una prova del moviment de rotació d’aquesta

És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori com per mitjà…

Els responsables del telescopi Hubble, que patrocinen les agències NASA i ESA, presentaren al maig del 1999 els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms fixaren la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers en 70 km/s per cada megaparsec Això significa que, per a un observador, els objectes situats en un megaparsec semblen allunyar-se a 70 km/s els situats a dos megaparsecs, a 140 km/s, i així successivament D’això es desprèn que el big-bang que creà l’Univers es produí fa almenys 12000…

És donada per la fórmula v = H 0 d , H 0 essent la constant de Hubble, el valor de la qual és estimat entre 55 i 100 km s - 1 Mpc - 1 1 Mpc = 1 milió de parsecs