Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
penombra de la lluna
Astronomia
Regió de l’espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Lluna (eclipsi).
revolució sideral
Astronomia
Moviment d’un astre que, partint d’una posició caracteritzada per una certa direcció respecte als estels fixos, el torna a situar a la mateixa posició inicial.
En el cas d’un planeta, una revolució sideral és, doncs, una revolució completa d’aquest al voltant del Sol, i la seva duració constitueix l' any sideral per al planeta considerat El període de la revolució sideral de la Lluna constitueix el mes sideral o període sideral de la Lluna
dihèlia
Astronomia
Magnitud donada pel doble de la distància al Sol que hi ha des d’un dels dos punts de l’òrbita terrestre que són determinats per la perpendicular al semieix major que passa pel focus en què hi ha el Sol.
digressió
Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle…
dígit
Astronomia
Una dotzena part del diàmetre del Sol o de la Lluna en el còmput dels eclipsis.
diferència de longitud
Astronomia
Transports
El més petit dels dos arcs d’equador compresos entre els meridians de dos punts.
diferència de latitud
Astronomia
Transports
Arc de meridià comprès entre els paral·lels de dos punts.
tempestat magnètica
Astronomia
Geologia
Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.
El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a la Terra d’un…
taca solar
Taca solar localitzada a la regió activa AR 12192 (octubre 2014)
© NASA
Astronomia
Cadascuna de les regions fosques de contorns irregulars que hom observa a la fotosfera solar.
Les taques són regions la temperatura de les quals és uns 1500 K més baixa que la de les regions veïnes per tant, no són fosques, sinó que apareixen fosques per contrast Una taca solar presenta normalment dues zones una d’interior, que és més fosca i rep el nom d' ombra , i una altra d’exterior, més clara, que l’envolta, anomenada penombra El diàmetre mitjà de les taques és de 50000 km, però ocasionalment hom pot observar taques de 130000 km de diàmetre Una taca comença normalment com un porus nom que hom dóna a una taca petita, i al cap de dues o tres setmanes el diàmetre creix…