Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
temperatura efectiva
Astronomia
Magnitud que caracteritza un cos emissor de radiació.
És igual a la temperatura que tindria un cos negre que emetés un flux d’energia total per unitat d’àrea igual al del cos que emet la radiació En el cas d’un estel, la temperatura efectiva es pot calcular a partir de la seva lluminositat i el seu radi
anell
Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense tocar-lo…
pluja de meteors
Astronomia
Successió de meteors en un interval curt de temps que té lloc periòdicament quan la Terra passa a prop de l’òrbita d’un cometa.
metal·licitat
Astronomia
Abundància de tots els elements més pesants que l’hidrogen i l’heli en estrelles o en galàxies.
Per a mesurar-la s’acostuma a fer servir com a referència la composició química del Sol
medi intergalàctic
Astronomia
Contingut físic de l’espai situat entre les galàxies.
És format bàsicament per hidrogen en estat atòmic o ionitzat, amb densitats extremament baixes, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, si bé poden ser notablement més altes a l’interior dels cúmuls de galàxies
magnetograma
Astronomia
Mapa que mostra la intensitat i la polaritat magnètica de la superfície d’un astre, especialment del Sol.
magnetògraf
Astronomia
Física
Telescopi capaç d’analitzar determinades línies espectrals i la seva polarització, de manera que permet mesurar la intensitat i la topologia del camp magnètic solar.
hipernova
Astronomia
Gran explosió amb què acaba la vida d’un estel de massa excepcionalment gran, d’entre 100 i 150 masses solars.
És, doncs, l’equivalent de la supernova, però amb un alliberament d’energia 100 vegades superior El seu nucli es collapsa directament en un forat negre, i a més es formen dos dolls de plasma que es mouen a una velocitat propera a la de la llum i que emeten una radiació gamma intensa Atès que els estels de massa superior a 100 masses solars són molt poc freqüents, les hipernoves també ho són S'estima que a la Via Làctia es produeix una hipernova cada 200 milions d’anys
evolució estel·lar
Astronomia
Conjunt de canvis que es produeixen amb el pas del temps en l’estructura i la composició d’un estel.
La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions termonuclears…