Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Bepicolombo
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb l’agència espacial del Japó ISAS/JAXA dedicada a l’exploració del planeta Mercuri.
La missió porta el nom del matemàtic i enginyer Giussepe Bepi Colombo Consta de dues sondes la Mercury Planetary Orbit, construïda per l’ESA i que estudiarà la superfície i la composició interna del planeta, i la Mercury Magnetospheric Orbiter, aportació japonesa que estudiarà la magnetosfera de Mercuri Per a arribar al seu destí la sonda utilitzarà l’impuls gravitatori de la Lluna, Venus i el mateix Mercuri, i farà servir, a més, la propulsió elèctrica solar SEP Aquesta nova tecnologia de baix cost, que combina l’assistència gravitatòria amb la propulsió espacial, fou provada amb èxit per l’…
Sedna
Astronomia
Cos del sistema solar d’un diàmetre aproximat de 1 500 km amb una òrbita situada més enllà de la de Plutó.
Sedna fou descobert al novembre del 2003 per Brown, Trujillo i Rabinowitz Es tracta del cos del sistema solar més gran observat des que l’any 1930 es descobrí Plutó 2 400 km de diàmetre La seva òrbita és molt excèntrica, i varia entre les 76 i les 960 unitats astronòmiques Sedna podria pertànyer a l’anomenat núvol d’Oort, una regió formada per protocometes petits cossos barreja de roca i gel situada aproximadament a la meitat de distància del Sol que l’estrella més propera, però que podria arribar a zones molt més pròximes a aquest La particular òrbita de Sedna és molt probablement…
Spectrum-X-Gamma
Astronomia
Satèl·lit russodanès portador d’un observatori de raigs X i de raigs γ.
Es preveu que serà posat en òrbita a partir de l’any 2003 Tindrà una gran resolució espectral i l’habilitat de mesurar la polarització en raigs X en un ample rang d’energies, des de la regió de l’ultraviolat fins als raigs X durs
Linear
Astronomia
Cometa descobert el 27 de setembre de 1999 per l’equip del projecte LINEAR (sigla de Lincoln Laboratory Near Earth Asteroid Research) i també designat com a c/1999 S4.
Tingué el seu periheli el 26 de juliol de l’any 2000, moment en què era a 114 km del Sol La magnitud màxima a què es pogué observar fou de 6,5 Poc després del periheli es partí en diversos trossos, moment en el qual el telescopi espacial Hubble n'observà un gran augment de la brillantor, que durà unes quatre hores Els dies següents s’afeblí ràpidament El satèllit Chandra detectà una emissió del cometa en raigs X, procedent d’ions d’oxigen i nitrogen
Square Kilometre Array
Astronomia
Telescopi radiointerferomètric, que es preveu que disposi de 30 radiotelescopis de 200 m de diàmetre i un àrea col·lectora de 100 km2 (100 vegades superior a la del VLA).
Això permetrà obtenir imatges del cel amb un camp de visió ample i una gran resolució superior a 0,1 segons d’arc de manera que es podran observar simultàniament al voltant de 100 fonts independents La sensibilitat de l’instrument serà també de dos ordres de magnitud superior a la dels instruments actuals L’SKA serà construït per un consorci internacional format per Austràlia, el Canadà, diversos països europeus, l’Índia, els EUA i la Xina És previst que ofereixi les primeres imatges el 2020
cometa Shoemaker-Levy 9

El cometa Shoemaker-Levy
© Corel
Astronomia
Cometa de període curt descobert el 1993, conegut de manera abreujada com SL9 i formalment com D/1993 F2 .
Descobert pels astrònoms Eugene Shoemaker Los Angeles, Califòrnia, 28 d’abril de 1928 – Alice Springs, Austràlia, 18 de juliol de 1997, Carolyn Shoemaker Gallup, Nou Mèxic, 1929 – Flagstaff, Arizona, 13 d’agost de 2021 i David Levy Mont-real, Quebec, 1948, el cometa fou capturat pel camp gravitatori de Júpiter en la seva trajectòria cap al Sol El 7 de juliol de 1992 tingué un acostament proper al planeta gegant, durant el qual les forces gravitatòries desiguals a una banda i l’altra del cometa feren que aquest es trenqués en diversos trossos Així i tot, el cometa fragmentat continuà…
Chandra
Astronomia
Observatori astronòmic de raigs X llançat a l’espai per la NASA al juliol del 1999.
El seu nom fou escollit en honor de l’astrofísic Subrahmanyan Chandrasekhar El telescopi de raigs X del Chandra treballa en el rang energètic que va de 0,1 a 10 keV, i les imatges que obté en aquestes longituds d’ona presenten una gran millora respecte de les obtingudes per altres satèllits llançats anteriorment La seva resolució angular és d’1 segon d’arc —comparable a la de l’HST en el rang òptic— i la seva sensibilitat el fa capaç de detectar les aproximadament 300 estrelles del cúmul de les Plèiades L’instrument també té la capacitat de fer espectroscòpia d’alta resolució, per la qual…
Highly Advanced Laboratory for Communications and Astronomy
Astronomia
Satèl·lit portador d’una antena d’ones ràdio de 8 metres de diàmetre, posat en òrbita per l’agència espacial japonesa ISAS el 12 de febrer de 1997.
La missió té com a objectiu observar objectes celestes emissors d’ones ràdio aplicant interferometria de llarga base entre antenes de terra i l’antena en òrbita Com que HALCA és situat en una òrbita ellíptica, amb un apogeu de 21 000 km i un perigeu de 540 km, les línies de base que es poden obtenir d’aquesta manera són tres vegades més llargues que les abastables amb observacions basades únicament en antenes situades a la terra D’aquesta manera es poden obtenir mapes ràdio amb resolucions molt altes —per exemple, a 5 GHz la resolució pot superar el millisegon d’arc, aproximadament 100…
Gaia

Gaia en el moment d’acoblar-se a la nau Sojuz (de la qual només es veu la cúpula de la part superior), dies abans d’enlairar-se (14 de desembre de 2013)
ESA
Astronomia
Satèl·lit astromètric europeu, aprovat per l’Agència Espacial Europea a l’octubre del 2000, i llançat a l’espai el 19 de desembre de 2013.
La missió principal de Gaia és l'elaboració d'un mapa tridimensional de gran precisió de més de mil milions d’estels de la Via Làctia i de les galàxies més properes La mesura de les posicions dels objectes de magnitud V=15 és d'una precisió de 10 microsegons d’arc, comparable a la mesura del diàmetre d’un cabell humà des d'una distància de 1000 km Successor de l' Hipparcos , Gaia és proveït de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic d'uns mil milions de píxels, al seu torn connectat a diversos instruments L'observació de cada objecte és realitza unes 100 vegades amb diversos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina