Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Bhāskara
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom indi anomenat, també, Ācārya, «el savi».
Fou un dels més genials matemàtics indis i, a part altres treballs matemàtics i astrònomics, introduí el concepte d’infinit en matemàtiques, ja substituïa les incògnites per lletres i sembla que intuí els productes entre signes El seu llibre més famós és el Siddhānta-śiromani ‘Fi del sistema’, 1150, dividit en dues parts sobre matemàtiques i dues sobre astronomia
Friedrich Wilhelm Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…
Johann Friedrich Benzenberg
Astronomia
Física
Físic alemany, professor de física i d’astronomia a Düsseldorf des del 1807.
Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798
Bover
Astronomia
Constel·lació boreal situada al nord de la Verge i a l’est de la Cabellera de Berenice.
Conté l’estel Artur , de primera magnitud i un dels més brillants de la volta celeste
Bonner Durchmusterung
Astronomia
Publicació de l’observatori de la Universitat de Bonn (1859-63) sota la direcció de Friedrich Wilhelm Argelander.
Consta d’un catàleg que dóna la magnitud de més de 324 000 estels de l’hemisferi nord, i d’un atles amb la posició dels estels El Cordoba Durchmusterung 1898 completa el BD pel que fa a l’hemisferi sud
cometa de Biela
Astronomia
Cometa periòdic descobert el 1826 per Wilhelm von Biela (Rosslau, Saxònia 1782 — Venècia 1856), i per Gambart, a Marsella, poc després d’aquell.
El seu període fou calculat en 6,62 anys El 1845 i el 1852 fou observat dividit en dues parts que s’allunyaven progressivament Des del 1865 deixà d’aparèixer, però, coincidint amb el pas de la Terra per la seva òrbita, hom pogué constatar 1872, 1885 una pluja de meteorits producte, segurament, de la successiva divisió del nucli del cometa i la dispersió dels fragments bièlides al llarg de la seva òrbita
Betelgeuse
Astronomia
Estel de la constel·lació d’Orió, el tretzè més brillant de la volta celeste (bé que presenta una magnitud visual aparent que oscil·la, amb un període irregular de 2 070 dies, entre 0,4 i 1,3), situat a uns 650 anys llum.
És un supergegant vermell diàmetre 400 vegades més gran que el solar i pertany al tipus espectral M 2
els Bessons
Astronomia
Constellació zodiacal situada a l’oest del Cranc i a l’est del Taure.
Els seus estels més brillants són Càstor α, de segona magnitud, i Pòllux β, de primera
cometa Bennett
Astronomia
Cometa descobert el 28 de desembre de 1969 per l’astrònom sud-africà Bennett.
Assolí el periheli el 20 de març de 1970 a 0,54 UA del Sol, i des de mitjan febrer fou visible a simple vista El satèllit OGO-5 Orbital Geophysical Observatory hi detectà un enorme núvol d’hidrogen atòmic que, estenent-se més enllà de 10 milions de quilòmetres, envoltava el centre Posteriorment, hom ha detectat aquest núvol en tots els cometes observats des de vehicles extraatmosfèrics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina