Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
rotació capturada
Astronomia
Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals produeixen un…
àpex
Astronomia
Punt de l’esfera celeste cap a on es dirigeix el Sol i, amb ell, tot el sistema solar.
És situat a la constellació d’Hèrcules, i les seves coordenades són 18 h 04 min ~270° d’ascensió recta i +30° de declinació La velocitat del Sol en el seu moviment vers l’àpex ha estat calculada a partir de l’anàlisi de la distribució de les velocitats radials dels estels estadísticament resulta que les velocitats radials tenen el màxim valor negatiu en la direcció de l’àpex i el màxim valor positiu en la direcció de l’antiàpex, i és d’uns 19 km/s
Johannes Hevelius
Astronomia
Astrònom alemany.
Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679
immersió
Astronomia
Inici de l’ocultació d’un astre en passar per l’ombra d’un altre o en passar per darrere d’ell.
Simon Marius
Astronomia
Nom amb què és conegut l’astrònom alemany Simon Mayr (o Mair, o Mayer).
Estudià astronomia amb Tycho Brahe, i descobrí, independentment de Galileu i un quant temps més tard que ell, l’existència dels quatre satèllits més grossos de Júpiter
el Dragó
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major i l’Ossa Menor.
L’estel principal, α Draconis , de quarta magnitud, és un estel blanc que forma part d’un sistema binari L’estel γ Daconis , dit Etamín , té importància històrica per les observacions que Bradley efectuà sobre ell, les quals el conduïren a la descoberta del fenomen de l' aberració de la llum
Autòlic de Pítana
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom grec.
Autor de l’obra més antiga de la matemàtica grega conservada sencera, coneguda com a Petita Astronomia Primitivament era dividida en dues parts De l’esfera en moviment i De la sortida i la posta dels astres , en les quals intentà d’explicar algunes dificultats de la teoria de les esferes homocèntriques Influí en Euclides, més jove que ell, i en els matemàtics àrabs
Mehmet Taragai Uluġ Beg
Astronomia
Història
Sobirà timúrida del Turquestan (1447-49) i astrònom.
Essent virrei de Transoxiana, menà una expedició victoriosa contra el kanat de Mongolistan regió d’Ili i d’Issik-kul Ja sobirà, feu de Samarcanda la capital de l’imperi i un centre de civilització musulmana construcció d’un observatori astronòmic i elaboració d’unes taules astronòmiques superiors a les de Ptolemeu Destacà també com a matemàtic, poeta, historiador i teòleg Arrasada Samarcanda pels uzbeks ~1448, fou ajusticiat pel seu fill ‘Abd al-Latīf, que s’havia rebellat contra ell
Centaure
Astronomia
Constel·lació austral al nord de la Creu i a l’est de la Vela.
Té 270 estels visibles a ull nu, dos d’ells de primera magnitud α- centauri sistema binari, acompanyat d’un tercer element, a 10 000 unitats astronòmiques d’ell, anomenat Pròxima del Centaure , el qual és l’estel més pròxim al Sol, a 4,26 anys llum i β El cos anomenat Omega Centauri és un cúmul d’estels més de 6 000 estels en un cercle de 20’ de diàmetre, el més pròxim al Sol 16 400 anys llum, que conté una important font de radioones NGC 5 128
William Wilson Morgan
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier than the Sun 1978